4 anys d'un sentit adéu!!


Avui fa 4 anys que varem acomiadar el Vicente Ferrer, un gran home i bellíssima persona. Vaig treballar a la Fundació amb el seu nom durant més de 4 anys i vaig tenir la oportunitat de conèixer i treballar ma a ma durant un curt període de temps a Índia.

Hi ha persones que la vida regala al món, ens les regala per obrir-nos els ulls, per adonar-nos de que el que els hi passa als altres és també important i adonar-nos que la felicitat depèn des de on es busqui, es miri.


Conèixer el Vicente va ser un regal meravellós, un aprenentatge vital . les persones amb llum tenen la capacitat d'iluminar el reste de les persones i després només depèn de nosaltres que quan mirem poguem veure!! Les llargues converses, les rialles i la curiositat, la seva saviesa i alhora ingenuïtat, la seva rapidesa i alhora lentitud, el seu estar present.


Ha estat un plaer coneix-te i cada any vull recordar el dia que el teu cos va marxar, ens va dir adéu, però també el recordo com el primer dia d'una nova presencia amb la teva obra, amb els teus llibres, amb les nostres converses, amb les nostres estones.


Vicente gràcies pel temps invertit, les ganes posades i les converses, on, entre d'altres coses, vas donar-me la seguretat d'anar a buscar el que volia, anar en la recerca del meu camí, que com ja saps, l'he trobat!!!!!!!



Hoy hace 4 años que despedimos a Vicente Ferrer, un gran hombre y bellísima persona. Trabajé en la Fundación con su nombre durante más de 4 años y tuve la oportunidad de conocer y trabajar mano a mano durante un tiempo en India.
 

Hay personas que la vida regala al mundo, nos las regala para abrirnos los ojos, para que nos demos cuenta de que lo que le pasa a los demás es también importante y darnos cuenta que la felicidad depende desde donde se busque, se mire.





Conocer Vicente fue un regalo maravilloso, un aprendizaje vital . las personas con luz tienen la capacidad de iluminar al resto de las personas y después sólo depende de nosotros que cuando miremos, podamos ver!!  Las largas conversacones, las risas y la curiosidad, su sabiduría y a la vez ingenuidad, su rapidez y a la vez lentitud, su estar presente.
 

Ha sido un placer conocerte y cada año quiero recordar el día que tu cuerpo marchó, nos dijo adiós, pero también lo recuerdo como el primer día de una nueva presencia con tu obra, con tus libros, con nuestras charlas, nuestros momentos.

Vicente, gracias por el tiempo invertido, las ganas puestas y las conversaciones, donde, entre otros cosas, me diste la seguridad de ir a buscar lo que quería, ir al encuentro de mi camino, que cómo ya sabes, lo he encontrado!!!!!!!

La vida pasa

La vida és algo que hem de viure, que hem d'agafar-la, disfrutar-la, mossegar-la, gaudir-la, la vida és algo meravellós que no hem de deixar de somiar.
Avui fa sis anys que la Nora va arribar a les meves mans, ja feia mesos que habitava el meu cos i la imaginava, sentia, olorava... recordo que quan la vaig mirar, quan ens vam mirar, la vida es va aturar, el tems es va parar, vaig entendre que ella era el regal més meravellós que mai tindria, que ella m'ensenyaria a estimar, a caminar, a respectar i moltíssimes coses més, fins i tot, a mirar la lluna amb curiositat de nou.

Ha estat un dia intens, ple d'emocions, de família i de records, d'aquells que venen i es queden a fer-te companyia, a fer-te retrobar amb aquells moments intensos, plens d'amor, de llum, de vida

Recordo molt i, alhora, poc, la Nora va arribar decidida, no es va fer esperar, va venir en un part de no més de 6 hores, respectant-me, acompanyant-nos, coneixent-nos i sobretot, compartint ja el camí. Va arribar a casa envoltada de la gent que sempre l'envoltarà, de les persones que l'estimen sense condicions, sense embuts, sense presa.

Han estat sis anys plens de preguntes i respostes, d'experiències, de dubtes, de llàgrimes, de somriures, de "t'estimos", de temps compartit, de temps robat, de vida, de benvingudes i també d'acomiadaments, ha estat un temps de coneixement, de creixement i de goig. Han estat sis anys, només!!! i ja són tota una vida.


Gràcies mi vida, pel temps, per les preguntes, pels nos, pels entrebancs, per les abraçades, pels petons, pels riures, pels jocs, per la pintura, per les
remullades, pels "enfados", per les crispetes, per les cançons, pels balls, pels bikinis i ganchitos, gràcies per ensenyar-me i mostrar-me aquest gran viatge que és la maternitat, per recordar-me que la vida és un regal constant, per dedicar-me un somriure, una mirada i una abraçada, per donar-me oportunitats d'aprendre i canviar d'opinió, per estimar-me tal i com sóc!!

tu has estat, i ets, el regal més meravellós que he tingut, la prova més gran i el coneixement més intents que mai tindré de mi, la oportunitat és fantàstica, gràcies per escollir.me i confiar en mi!!


T'estima Mama



La vida es algo que tenemos que vivir, que tenemos que coger, disfrutarla, morderla, la vida es algo maravilloso que no tenemos que dejar de soñar.

Hoy hace seis años que Nora llegó a mis manos, ya hacía meses que habitaba mi cuerpo y la imaginaba, sentía, olía... recuerdo que cuando la miré, cuando nos miramos, la vida se paró, el tiempo se paró, entendí que ella era el regalo más maravilloso que nunca tendría, que ella me enseñaría a amar, a andar, a respetar y muchísimas cosas más, incluso, a mirar la luna con curiosidad de nuevo.



Han sido seis años llenos de preguntas y respuestas, de experiencias, de dudas, de lágrimas, de sonrisas, de "te quieros", de tiempo compartido, de tiempo robado, de vida, de bienvenidas y también de despedidas, ha sido un tiempo de conocimiento, de crecimiento y de gozo. Han sido seis años, sólo!!! y ya son toda una vida.


Recuerdo mucho y, a la vez, poco, Nora llegó decidida, no se hizo esperar, vino en un parto de no más de 6 horas, respetándome, acompañándonos, conociéndonos y sobre todo, compartiendo ya el camino. Llegó a casa rodeada de la gente que siempre la rodeará, de las personas que la quieren sin condiciones, sin tapujos, sin prisa.



Ha sido un día intenso, lleno de emociones, de familia y de recuerdos, de aquellos que venden y se quedan a hacerte compañía, a hacerte reencontrar con aquellos momentos intensos, plenos de amor, de luz, de vida
 
Gracias mí vida, por el tiempo, por las preguntas, por los nos, por las trabas, por los abrazos, por los besos, por las risas, por los juegos, por la pintura, por las remojadas, por los "enfados", por las palomitas, por las canciones, por los bailes, por los bikinis y ganchitos, gracias para enseñarme y mostrarme este gran viaje que es la maternidad, para recordarme que la vida es un regalo constante, por dedicarme una sonrisa, una mirada y un abrazo, para darme oportunidades de aprender y cambiar de opinión, por quererme tal y cómo soy!!

tú has sido, y eres, el regalo más maravilloso que he tenido, la prueba más grande y el conocimiento más inteso que nunca tendré de mí, la oportunidad es fantástica, gracias por escogerme y confiar en mí!!


Te quiere Mama!!!

Un matí a la ràdio

donar a conèixer la nostra feina, la nostra associació (Associació Mares Doules.cat) la paraula Doula, l'acompanyament i tot el ventall d'activitats, trobades, tallers, xerrades, etc. que Gurumaji fa a Sabadell i rodalies és importantíssim, i així ho pensem l'Ani i jo que varem estar dimarts passat a Radio Sabadell, concretament al programa A Bona Hora i on vam estar molt ben acollides per l'Aura i el seu equip, un equip de professionals!!!

la oportunitat que varem tenir a la ràdio, alhora, ha servit també per a donar a conèixer la importància del no jutjar, del respecte, i de recordar que totes les mares, totes les dones, el que fan és sempre pensant en el millor pel seu nadó, pel seu fill i filla, jo confio en totes, jo confio en mi!!!

però alhora crec que donant veu a la maternitat donem veu a moltes mares, dones, que es troben soles, la soledat dels primers mesos, quan tot és nou, quan tot canvia i quan necessites trobar una nova tribu, complementària a la que ja tens, una tribu que estigui, en aquest precís moment, en la mateixa situació, amb un nadó, dormint poquet i encuriosida pel nou món que s'obre davant i plena de preguntes, dubtes i pors. El fet de compartir el camí és fantàstic en qualsevol moment de la vida, però quan el camí compartit és el de la maternitat, encara s'agraeix més.

quan, com a doules, acompanyem una família, el privilegi del naixement, no només del nadó, sinó de la nova dona, el nou home i de la família, és increïble i poder estar en aquell moment d'una manera silenciosa, respectuosa, amorosa, objectiva, serena....La maternitat és un moment de plenitud, de coneixement, però també de dubtes, de pors, d'alegries i de joia, un moment per viure en tranquil.litat i sense ser jutjada contínuament. Entre totes, poc a poc, donarem veu als nostres sentiments, al que necessitem i al que escollim



dar a conocer nuestro trabajo, nuestra asociación (Asociación Mares Doules.cat) la palabra Doula, el acompañamiento y todo el abanico de actividades, encuentros, talleres, charlas, etc. que Gurumaji hace en Sabadell y cercanías es importantísimo, y así lo pensamos Ani y yo que estuvimos el pasado martes a Radio Sabadell, concretamente al programa A Bona Hora y donde estuvimos muy bien acogidas por la Aura y su equipo, un equipo de profesionales!!!

la oportunidad que tuvimos en la radio, a la vez, ha servido también para dar a conocer la importancia del no juzgar, del respeto, y de recordar que todas las madres, todas las mujeres, lo que hacen es siempre pensando en lo mejor para su bebé, para su hijo e hija, yo confío en todas, yo confío en mí!!!

pero a la vez creo que dando voz a la maternidad damos voz a muchas madres, mujeres, que se encuentran solas, la soledad de los primeros meses, cuando todo es nuevo, cuando todo cambia y cuando necesitas encontrar una nueva tribu, complementaria a la que ya tienes, una tribu que esté, en este preciso momento, en la misma situación, con un bebé, durmiendo poquito e interesada por el nuevo mundo que se abre delante y llena de preguntas, dudas y miedos. El hecho de compartir el camino es fantástico en cualquier momento de la vida, pero cuando el camino compartido es el de la maternidad, todavía se agradece más.

cuando, como doulas, acompañamos una familia, el privilegio del nacimiento, no sólo del bebé, sino de la nueva mujer, el nuevo hombre y de la familia, es increíble y poder estar en aquel momento de una manera silenciosa,
respetuosa, amorosa, objetiva, serena....La maternidad es un momento de plenitud, de conocimiento, pero también de dudas, de miedos, de alegrías, un momento para vivir en tranquilidad y sin ser juzgada continuamente. Entre todas, poco a poco, daremos voz a nuestros sentimientos, a lo que necesitamos y a lo que escogemos





http://alacarta.radiosabadell.fm/RSPodcast-V1.0/audio/dpk_12921_15.mp3



+info aida@gurumaji.com

Part respectat, naixement respectat

Des de la plataforma pro derechos del nacimiento ens varen proposar fer un vídeo fòrum sobre el part i el naixement, era la idea inicial però parlant amb l'Ani varem veure que el que ens sortia, el que sentíem de fer era una xerrada/col·loqui entorn al part i al naixement, entorn al moment únic que és!! La maternitat és un moment privilegiat

Així va sorgir la idea de convidar a tres meravelloses dones i mares, la Mireia mare de la Greta i el Roc, la Cristina mare del Pol i la Berta i la Pili mare de la Gisela i l'Aleix, totes tres ens varen explicar les seves positives experiències, com van sentir-se respectades durant el part dels seus fills i filles i com van sentir, també, el respecte cap als seus nadons.

També ens van acompanyar Anaheim Jordan, ginecòloga, i l'Àngels Oller, llevadora, elles ens van explicar la importància de prendre consciència de nosaltres, del nostre cos i del ser mares i pares, d'informar-nos, de responsabilitzar-nos, que entre totes podem caminar cap al canvi.








Després es va obrir un torn de paraula on vam preguntar, compartir i xerrar, on vam poder escoltar experiències, vivències i consells de les professionals, així com a dubtes, pors, neguits, alegries....

Donar un espai on compartir, on aprendre i on tenir a prop, de tu a tu, professionals i mares, dones en definitiva, que ens acompanyin i on intercanviar, el que crec, és vital!!

Gràcies Anaheim, Àngels, Cristina, Mireia i Pili, de tot cor!!






Desde la plataforma pro derechos del nacimiento nos propusieron hacer un vídeo forum sobre el parto y el nacimiento, era la idea inicial. Hablando con Ani vimos que lo que nos salía, lo que sentíamos hacer era una charla/coloquio en torno al parto y al nacimiento, en torno al momento único que es!!

Así surgió la idea de invitar a tres maravillosas mujeres y madres, Mireia madre de Greta y Roc, Cristina madre de Pol y Berta y Pili madre de Gisela y Aleix, las tres nos explicaron sus positivas experiencias, como se sintieron respetadas durante el parto de sus hijos e hijas y como sintieron, también, el respeto hacia sus bebés.





También nos acompañaron Anaheim Jordan, ginecóloga, y Àngels Oller, comadrona, ellas nos explicaron la importancia de tomar conciencia de nosotras, de nuestro cuerpo y del ser madres y padres, de informarnos, de responsabilizarnos, que entre todas podemos andar hacia el cambio. Nos acercaron a experiencias y a vivencias fantásticas, emotivas.

Después se abrió un turno de palabra donde preguntamos, compartimos y charlamos, donde pudimos escuchar experiencias, vivencias y consejos de las profesionales, así como dudas, miedos, desazones, alegrías, certezas ....
Dar un espacio donde compartir, donde aprender y donde tener cerca, de tú a tú, profesionales y madres, mujeres en definitiva, que nos acompañen y donde intercambiar, creo, es vital!!

Gracias Anaheim, Àngels, Cristina, Mireia y Pili, de todo corazón!!


+info aida@gurumaji.com

Joranda "part en progrés, no destorbeu"

Dissabte passat 01/06 varem assistir a la jornada "part en progrés, no destorbeu" organitzada per l'As. Dóna Llum i on vam tenir l'honor i privilegi d'escoltar diferents professionals, des de llevadores, pediatres, ginecòlogues, psiquiatres i mamàs!! va ser fantàstic veure com entre tots, entre totes, estem en el camí de prendre consciència, consciència del que és ser mares i pares i amb aquesta consciència buscar informació, professionals, etc. que ens acompanyin durant el part, el naixement de les nostres filles i fills.

és fantàstic estar tots plegats units entorn al respecte, la confiança i l'empoderament. Les dones podem, els nostres cossos saben, els bebès saben, neixen sabent com venir, hem de tenir els sentits ben oberts per poder seguir-los, escoltar-los.

Gràcies Emilio, José M., Lucía, Laura, Emilio, Cristina, Meritxell, Adela, Esperanza i espero no oblidar-me cap, és imprescindible unir-nos i entre totes i tots podrem canviar el món, segur!! com diu Michel Odent, canviant la manera de néixer.




 
 


EL pasado sábado 01/06 asisitimos a la jornada "part en progrés, no destorbeu" organizada por la As. Dona Llum y donde tuvimos el honor y privilegio de escuchar distintos profesionales, desde comadronas, pediatras, ginecólogas, psiquiatras y mamás!! fue fantástico ver como entre todos, entre todas, estamos en el camino de tomar consciencia, consciencia de lo que es ser madres y padres y con esta consciencia buscar información, profesionales, etc. que nos acompañen durante el parto, el nacimiento de nuestras hijas e hijos.

es fantástico el estar tod@s unido entorno al respeto, la confianza y el empoderamiento. Las mujeres podemos, nuestros cuerpos saben, los bebés saben, nacen sabiendo como venir, debemos tener los sentidos bien abiertos para poder seguirlos, escucharlos.

Gracias Emilio, José M., Lucía, Laura, Emilio, Cristina, Adela, Esperanza y espero no olvidarme ninguno, es imprescindible unirnos y entre todas y todos podremos cambiar el mundo, seguro!! como dice Michel Odent, cambiando la manera de nacer.

+info aida@gurumaji.com

Setmana del part respectat

Aquesta és la setmana del part respectat, de debò que cal? És increïble que haguem de lluitar, o demanar, que se ens respecti el part dels nostres fills i filles, és increïble que haguem de lluitar per a que ens escoltin. Un part respectat quin tipus de part és? Què estem buscant?

Crec que un part respectat és un part on escolten el que la mare, el que la família, desitja pel naixement del seu nadó, un part respectat és aquell on no hi ha pressa, on es respecta la intimitat de la dona, del nadó, de la família. On s'acompanya des de la calma, des de la comprensió i no el jutjar, on es deixa sentir, on es deixa canviar, on s'escolta el que la dona desitja i on es fa com la mare desitja, un part respectat pot ésser a casa, a una casa de naixements, a un hospital, allà on la mare i el nadó que està apunt d'arribar vulguin veure's per primera vegada. Un part respectat és aquell on el desig de la mare és importantíssim, on el ritme de tots dos, el treball de tots dos és només cosa d'ells dos, on ningú posa presa, on ningú posa la mà per parar-ho.
 

Un part respectat és també un naixement respectat, acollir la criatura amb els desitjos i opcions que la mare i la família han escollit, on el més important són mare i fill/a, on no hi ha res millor que ells dos mirant-se, coneixent-se, olorant-se. Un naixement acompanyat amb amor, calidesa, sostenció, dolçor
Però no hi ha part i naixement respectat si les dones no tenim, no busquem, informació, si nosaltres no decidim, si nosaltres no escollim, per a poder tenir un part respectat ens han d'informar de les opcions, per a tenir un naixement respectat ens han d'informar dels protocols, per a poder demanar, per a poder escollir hem de saber, hem de conèixer.




Esta es la semana del parto respetado, de verdad hace falta? Es increíble que hayamos de luchar, o pedir, que se nos respete el parto de nuestros hijos e hijas, es increíble que hayamos de luchar para que nos escuchen. Un parto respetado qué tipo de parto es? Qué estamos buscando?
 

Creo que un parto respetado es un parto donde se escucha lo que la madre, lo que la familia, desea para el nacimiento de su bebé, un parto respetado es aquel donde no hay prisa, donde se respeta la intimidad de la mujer, del bebé, de la familia. Donde se acompaña desde la calma, desde la comprensión y no el juzgar, donde se deja sentir, donde se deja cambiar, donde se escucha el que la mujer desea y donde se hace como la madre desea, un parto respetado puede ser en casa, en una casa de nacimientos, en un hospital, allá donde la madre y el bebé que está apunto de llegar quieran verse por primera vez. Un parto respetado es aquel donde el deseo de la madre es importantísimo, donde el ritmo de los dos, el trabajo de los dos es sólo cosa de ellos dos, donde nadie pone prisa, donde nadie pone la mano para pararlo.
 

Un parto respetado es también un nacimiento respetado, acoger la criatura con los deseos y opciones que la madre y la familia han escogido, donde lo más importante son madre e hijo/a, donde no hay nada mejor que ellos dos mirándose, conociéndose, tocándose, oliéndose. Un nacimiento acompañado con amor, calidez, sostento, dulzura

Pero no hay parto y nacimiento respetado si las mujeres no tenemos, no buscamos, información, si nosotras no decidimos, si nosotras no escogemos, para poder tener un parto respetado nos tienen que informar de las opciones, para tener un nacimiento respetado nos tienen que informar de los protocolos, para poder pedir, para poder escoger tenemos que saber, tenemos que conocer.


+ info aida@gurumaji.com

Som bones mares? Somos buenas madres?

Estic segura que tu ets la millor mare del món, i jo, i ella, totes. Quan et fas mare, quan desitges compartir el teu camí amb una criatura, amb una mestra o amb un mestre, ja et converteixes en mare, en la millor!! quan vas cada nit a dormir pensant de quina manera pots fer les coses més fàcils als teus fills i filles, quan respectes el teu sentir de tornar a treballar fora de casa, o el teu sentir de quedar-te a treballar a casa. Al respectar-me com a mare, com a dona, com a persona!! ensenyo la meva filla a respectar-me i a respectar-se, a respectar l'entorn, a poder prendre les seves pròpies decisions, a ser conscient del que vol i fer-ho tot respectant, tolerant. El respecte ha ser la base de qualsevol relació, de qualsevol intercanvi, de qualsevol experiència.

Em considero una afortunada per que respecto el que sento, el que em fa estar bé, qui sóc!! de vegades ni jo mateixa entenc el que sento, ni ho vull entendre!! llàgrimes, o grans rialles, que venen sense avisar i les deixo sortir, les deixo fluir i em deixo sentir, em deixo ser.

Respecto els sentiments de la Nora tot i que de vegades no els entengui, respecto les demandes de la Nora tot i que no sempre pugui complir-les, respecto la Nora com a persona i em respecto a mi com a tal. Totes dues en les nostres relacions aprenem, cada dia, a respectar punts de vista diferents, opinions i maneres de fer diferents, que també, a la seva manera, ens ensenyen, ens enriqueixen

Això és ser una bona mare, la millor, respectar-me i respectar-la, no ho sé fer millor, per què ja ho faig bé!!! Ella em va escollir, jo la vaig escollir, i totes dues, poc a poc, passa a passa, anem caminant en aquesta maternitat conscient, en aquesta maternitat fluida i alliçonadora, aquest creixement familiar.

Jo sóc la millor, i tu també!!





Estoy segura de que tú eres la mejor madre del mundo, y yo, y ella, todas. Cuando eres madre, cuando deseas compartir tu camino con una criatura, con una maestra o con un maestro, ya te conviertes en madre, en la mejor!! cuando vas cada noche a dormir pensando de qué manera puedes hacer las cosas más fáciles a tus hijos e hijas, cuando respetas tu sentir a volver a trabajar fuera de casa, o tu sentir de quedarte a trabajar en casa. Al respetarme como madre, como mujer, como persona!! enseño a mi hija a respetarme y a respetarse, a respetar el entorno, a poder tomar sus propias decisiones, a ser consciente de lo que quiere y hacerlo respetando, tolerando. El respeto ha ser la base de cualquier relación, de cualquier intercambio, de cualquier experiencia.

Me considero una afortunada por que respeto lo que siento, lo que me hace estar bien, quién soy!! a veces ni yo misma entiendo lo que siento, ni lo quiero entender!! lágrimas, o grandes risas, que vienen sin avisar y las dejo salir, las dejo fluir y me dejo sentir, me dejo ser.

Respeto los sentimientos de Nora a pesar de que a veces no los entienda, respeto las demandas de Nora a pesar de que no siempre pueda cumplirlas, respeto a Nora como persona y me respeto a mí como tal. Las dos en nuestras relaciones aprendemos, cada día, a respetar puntos de vista diferentes, opiniones y maneras de hacer diferentes, que también, a su manera, nos enseñan, nos enriquecen

Esto es ser una buena madre, la mejor, respetarme y respetarla, no lo sé hacer mejor, por qué ya lo hago bien!!! Ella me escogió, yo la escogí, y las dos, poco a poco, paso a paso, vamos andando en esta maternidad consciente, en esta maternidad fluida y aleccionadora, en este crecimiento familiar.

Yo soy la mejor, y tú también!!