4 anys d'un sentit adéu!!

Avui fa 4 anys que varem acomiadar el Vicente Ferrer, un gran home i bellíssima persona. Vaig treballar a la Fundació amb el seu nom durant més de 4 anys i vaig tenir la oportunitat de conèixer i treballar ma a ma durant un curt període de temps a Índia.

Hi ha persones que la vida regala al món, ens les regala per obrir-nos els ulls, per adonar-nos de que el que els hi passa als altres és també important i adonar-nos que la felicitat depèn des de on es busqui, es miri.

Conèixer el Vicente va ser un regal meravellós, un aprenentatge vital . les persones amb llum tenen la capacitat d'iluminar el reste de les persones i després només depèn de nosaltres que quan mirem poguem veure!! Les llargues converses, les rialles i la curiositat, la seva saviesa i alhora ingenuïtat, la seva rapidesa i alhora lentitud, el seu estar present.

Ha estat un plaer coneix-te i cada any vull recordar el dia que el teu cos va marxar, ens va dir adéu, però també el recordo com el primer dia d'una nova presencia amb la teva obra, amb els teus llibres, amb les nostres converses, amb les nostres estones.

Vicente gràcies pel temps invertit, les ganes posades i les converses, on, entre d'altres coses, vas donar-me la seguretat d'anar a buscar el que volia, anar en la recerca del meu camí, que com ja saps, l'he trobat!!!!!!!


Hoy hace 4 años que despedimos a Vicente Ferrer, un gran hombre y bellísima persona. Trabajé en la Fundación con su nombre durante más de 4 años y tuve la oportunidad de conocer y trabajar mano a mano durante un tiempo en India.
 
Hay personas que la vida regala al mundo, nos las regala para abrirnos los ojos, para que nos demos cuenta de que lo que le pasa a los demás es también importante y darnos cuenta que la felicidad depende desde donde se busque, se mire.





Conocer Vicente fue un regalo maravilloso, un aprendizaje vital . las personas con luz tienen la capacidad de iluminar al resto de las personas y después sólo depende de nosotros que cuando miremos, podamos ver!!  Las largas conversacones, las risas y la curiosidad, su sabiduría y a la vez ingenuidad, su rapidez y a la vez lentitud, su estar presente.
 
Ha sido un placer conocerte y cada año quiero recordar el día que tu cuerpo marchó, nos dijo adiós, pero también lo recuerdo como el primer día de una nueva presencia con tu obra, con tus libros, con nuestras charlas, nuestros momentos.

Vicente, gracias por el tiempo invertido, las ganas puestas y las conversaciones, donde, entre otros cosas, me diste la seguridad de ir a buscar lo que quería, ir al encuentro de mi camino, que cómo ya sabes, lo he encontrado!!!!!!!