Avui fa cinc anys que la vida em va regalar VIDA, que em va regalar un aprenentatge i un creixement sense límits. Va donar-me la oportunitat de reconciliar-me amb aquells aspectes de mi mateixa que tenia "perduts", va donar-me la oportunitat de tornar a mirar el món, la vida, la lluna!! amb uns ulls innocents, purs i plens de màgia.

Avui la Nora i jo, la seva mama, fa cinc anys que ja ens podem tocar, olorar, xiuxiuejar, pessigar, trobar, abraçar, cinc anys que no hem parat d'estimar-nos, com diu la Nora, fins al planeta que no té nom, que és més lluny que el infinito y más allá.

Uff com passa el temps i amb ell emocions, experiències, vivències i moments màgics on hem après i desaprès, on hem jugat rient, però també de tant en tant pensat "no puc més", però hi tant que podem, per que ells, els nostres fills i les nostres filles ens donen una força que no està enlloc, que ve del cor, de l'amor.

I avui m'agradaria donar les gràcies a totes les persones, mares, famílies, pares, fills i filles que durant aquests cinc anys heu compartit amb nosaltres cada pas, cada entrebanc, cada llàgrima i cada somriure.

GRACIES NORA



M'adono, cada cop més, que la vida està per a viure-la d'una manera conscient, per a escollir cada moment i per a poder parar, si és necessari, i canviar l'elecció. Això traduït als nostres fills és aprendre d'ells i amb ells, és anteposar el nostre instint, el que sabem que és, al que ens diuen i al que ens fan creure que ha de ser.

Cada una de nosaltres, com a dona i com a família, prenem Les decisions que són millors per al nostre dia a dia, per al nostre paré, decisions que no sempre són les que faria la gran majoria, que no són, ni d'aprop, les que s'espera que prenguem, però què és important fer; el que s'ha de fer, o el que sentim que hem de fer?

En el meu acompanyament a famílies, com a Doula, però també en el meu acompanyament personal, m'adono del veritable poder de viure i ser, del poder de voler i somiar i finalment aconseguir-ho, del tarannà de perseguir els nostres somnis, les nostres metes. No hem de dubtar mai de seguir buscant fins que trobem, costi molt o moltíssim!!

El més important és acompanyar-nos, créixer juntes, aprenent, escoltant, compartint i que sabent que sempre que ho necessitarem tindrem alguna ma per agafar-nos, per recolzar-nos, per compartir!!!!!


http://www.youtube.com/watch?v=2-W28wObpes (gràcies Helena per descobrir-m'ho!!)