Les relacions dels adults són complicades o ho compliquem nosaltres? moltes vegades m'adono que les relacions amb els nadons, amb els nens, són senzilles, es basen en la confiança, en el respecte i en el tu a tu, per què ens costen tant, doncs, entre nosaltres? quan acompanyo una família m'adono que ens escolten, entenen i respecten i sobretot que ens estimen, de debò, tal i com som. Potser quan som adults ja no ho fem, això?
Recordo la primera vegada que vaig enamorar-me, per a tota la vida, d'una manera incondicional, passés el que passés...... fins que va passar, i ens vam "separar"!! quan la Nora va néixer, allà si que vaig entendre que era estimar per a tota la vida, que era estimar incondicionalment, passés el que hagués de passar.. I el que recordo, gairebé cada dia, és la primera vegada que em va dir "Mama, t'eztimo!!" uau, vosaltres no? aquell dia, i no un altre, em vaig sentir la dona amb més sort, la mare més gran del món!! i no hi ha dia, cap dia, que no li digui en vàries ocasions "Nora, t'eztimo"...
Però després intento recordar quan ho faig amb el reste d'adults als que m'estimo, i no ho faig tant sovint, per què ens costa tant? a qui no li agrada que li recordin que l'estimen, tal i com és? Les relacions, les persones, no som senzilles, però totes tenim la mateixa essència, volem que ens estimin i estimar, volem que ens respectin i ens acompanyin!!
No posem expectatives en els altres, acceptem i estimem a cada persona per la seva individualitat, per la seva saviesa, manera de fer i ésser, per ser qui són i no per qui volem que siguin. Respectem les seves decisions, les seves actuacions, tot i no estem d'acord!! Acompanyem el seu moment, el seu procés i estiguem sempre al seu costat per a quan necessitin agafar impuls, per a quan necessitin un amic, una amiga, un recolzament o una parada
M'encanta aquesta cançó i penso que pot aplicar-se a qualsevol situació de la vida, de vegades no funciona, però sempre hem de tornar-ho a intentar "a veces el amor dura, pero otras en cambio duele"
http://www.youtube.com/watch?v=WPMKqxhVjmw
La importància de l'acompanyament als nostres fills/es
Avui una gran dona m'ha fet arribar aquest vídeo de només 3 minutets, i m'ha encantat. No només per estar´hi totalment d'acord, sino per la importància de dir-ho, de difondre-ho, de ser un metge/científic.
quantes vegades he vist nens i nenes acollits, acompanyats, acaronats, estimats, respectats que quan han anat creixent, quan han anat compartint d'una manera amorosa, quan ens hem confiat les nostres vides...
apa a compartir-lo, m'ha agradat moltíssim!! http://www.youtube.com/watch?v=KAIWqZIYSNM
quantes vegades he vist nens i nenes acollits, acompanyats, acaronats, estimats, respectats que quan han anat creixent, quan han anat compartint d'una manera amorosa, quan ens hem confiat les nostres vides...
apa a compartir-lo, m'ha agradat moltíssim!! http://www.youtube.com/watch?v=KAIWqZIYSNM
Siguem lliures d'escollir
Avui algú m'ha fet arribar un mail sobre la importància de conciliar la vida familiar i laboral, sobre la importància de que la dona treballi també fora de casa i no es quedi a casa cuidant els fills. Ho he llegit molt, totes les aportacions de mares, homes, pares, dones i segurament fills i filles, i ningún, NINGÚ, s'ha parat a pensar que el més important és escollir? No ho entenc, però pq tenim aquesta facilitat en etiquetar, en jutjar, en parlar i no la tenim tant en entendre, en respectar, en tolerar?
Ser mare no ha de ser el mateix per a tothom, ni ser pare i avi ni filla, cada un vivim el que volem viure, som lliures d'escollir i lliures d'equivocar-nos i rectificar, lliures de fer i desfer, lliures de saber qué és el més important, què és el que necessitem i quina és la nostra realitat.
Mentre tornava a llegir el mail, opinions, dones i homes enfadats (cibernèticament) uns amb els altres, donant prioritat al que ells i elles pensen, no a deixar que tothom pensi el que volgui, m'han fet recordar una frase preciosa del poeta libanés Khalil Gibran que diu:
Ser mare no ha de ser el mateix per a tothom, ni ser pare i avi ni filla, cada un vivim el que volem viure, som lliures d'escollir i lliures d'equivocar-nos i rectificar, lliures de fer i desfer, lliures de saber qué és el més important, què és el que necessitem i quina és la nostra realitat.
Mentre tornava a llegir el mail, opinions, dones i homes enfadats (cibernèticament) uns amb els altres, donant prioritat al que ells i elles pensen, no a deixar que tothom pensi el que volgui, m'han fet recordar una frase preciosa del poeta libanés Khalil Gibran que diu:
La más bella palabra en labios de un hombre es la palabra madre, y la llamada más dulce: madre mía.
Doncs aixó, siguem les mares que els nostres fills necessiten, no les que diguin que em de ser!!
Trobades a la Biblioteca Vapor Badia
em fa molta ilusió apropar els espais de la nostra ciutat, del nostre entorn a les famílies i apropar la maternitat, els nens i nenes, les famílies, als nostres espais. Les biblioteques de sempre m'han semblat un món màgic, un món ple d'històries per a compartir, per a viure i ara amb els espais infantils i el racó de pares, encara més.
Com sabeu l'últim dimarts de cada mes d'11 a 13 ens trobem a la biblioteca Francesca Bonmaison de Barcelona i a partir d'aquest proper divendres 13/04 ens trobarem també cada segon divendres d'11-13 a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell. En tinc moltes, de ganes!!!
per a més informació no dubteu en contactar-me aida@gurumaji.com
Com sabeu l'últim dimarts de cada mes d'11 a 13 ens trobem a la biblioteca Francesca Bonmaison de Barcelona i a partir d'aquest proper divendres 13/04 ens trobarem també cada segon divendres d'11-13 a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell. En tinc moltes, de ganes!!!
per a més informació no dubteu en contactar-me aida@gurumaji.com