Siguem lliures d'escollir

Avui algú m'ha fet arribar un mail sobre la importància de conciliar la vida familiar i laboral, sobre la importància de que la dona treballi també fora de casa i no es quedi a casa cuidant els fills. Ho he llegit molt, totes les aportacions de mares, homes, pares, dones i segurament fills i filles, i ningún, NINGÚ, s'ha parat a pensar que el més important és escollir? No ho entenc, però pq tenim aquesta facilitat en etiquetar, en jutjar, en parlar i no la tenim tant en entendre, en respectar, en tolerar?

Ser mare no ha de ser el mateix per a tothom, ni ser pare i avi ni filla, cada un vivim el que volem viure, som lliures d'escollir i lliures d'equivocar-nos i rectificar, lliures de fer i desfer, lliures de saber qué és el més important, què és el que necessitem i quina és la nostra realitat.

Mentre tornava a llegir el mail, opinions, dones i homes enfadats (cibernèticament) uns amb els altres, donant prioritat al que ells i elles pensen, no a deixar que tothom pensi el que volgui, m'han fet recordar una frase preciosa del poeta libanés Khalil Gibran que diu:

La más bella palabra en labios de un hombre es la palabra madre, y la llamada más dulce: madre mía.

 

Doncs aixó, siguem les mares que els nostres fills necessiten, no les que diguin que em de ser!!