El que més em sorpren de la maternitat, sóc jo!!

Fa dies que sóc molt conscient que estic recollint tot el que hem sembrat, veig créixer la Nora i tot i ser difícil (algú em va dir que estic amb el síndrome del "Nido vacío") veure com camina, com decideix, com, de vegades, marxa, és al·lucinant. No hi ha un altre amor així, no hi ha una altra història comparable. Com creixem com a família i alhora com a individus, veure com, a les nostres mans, està el poder de canviar el món!!

Aquests últims mesos he acompanyat a moltes famílies, uauuu, i donar la benvinguda a molts petits i petites, i veure com cada família, com cada mare, acompanya, aprèn, es desespera, crea, plora, riu, estima, torna a estimar, creuen en elles, treuen força, uauuuu només de sentir el que escric m'emociono

I sempre que penso en mares, en maternitat, recordo aquest vídeo que l'he compartit moltes moltes vegades, però que és tan i tan real, m'agrada tant tant tant

https://www.youtube.com/watch?v=YoZ1Liutl70


 
El dedico a totes les mares que he acompanyat, que m'acompanyen, que s'acompanyen, en especial a la Nora, el Pau, el Pep, l'Unai, la Greta, el Roc, la Gisela, l'Aleix, la Maria, l'Aran, al Roc, al Boi, a l'Oscar, al Pau, a l'Alba, al Marc, al Ton, al Joan, a l'Ona, a la Mariona, a Lluis, a Miquel, a Carla, a l'Alex, a la Sofia, al Dídac, a Fanis, a Ariadni, a Ruth, a Bernat, a Guim, a l'Eloi, a l'Aina, a l'Ariadna, a la Berta, a l'Aniol, a l'Aran, a la Tanit, a la Vera, a la Beth, a la Mia, a l'Aaron, al Martí, a la Mar, al Quim, al Pol, a la Júlia, a l'Arlet, al Nico, a l'Abril i a tants, tants, que no acabaria la llista, i a les seves MARES per què elles són creatives, valentes, amoroses, respectuoses, reconciliadores, divertides, serenes, aprenentes, juganeres.....





Hace días que soy muy consciente que estoy recogiendo todo el que hemos sembrado, veo crecer a Nora y a pesar de ser difícil (alguien me dijo que estoy con el síndrome del "Nido vacío") ver como camina, como decide, como, a veces, se marcha, es alucinante. No hay otro amor así, no hay otra historia comparable. Cómo crecemos como familia y a la vez como individuos, ver como, en nuestras manos, está el poder de cambiar el mundo!!

Estos últimos meses he acompañado a muchas familias, uauuu, y dar la bienvenida a muchos pequeños y pequeñas, y ver como cada familia, como cada madre, acompaña, aprende, se desespera, crea, llora, ríe, aprecia, acepta, ama, vuelve a amar, creen en ellas, sacan fuerza, uauuuu sólo de sentir lo que escribo me emociono

Y siempre que pienso en madres, en maternidad, recuerdo este vídeo que lo he compartido muchas muchas veces, pero que es tan y tan real, me gusta tanto tanto tanto



https://www.youtube.com/watch?v=YoZ1Liutl70

Lo dedico a todas las madres que he acompañado, que me acompañan, que se acompañan, en especial a Nora, a Pau, Jan, Pep, Unai, Greta, Roc, Gisela, Aleix, Maria, Aran, Roc, Boi, Oscar, Pau, Alba, Marc,  Ton, Joan, Ona, Mariona, Lluis, Miquel, Carla, Alex, Sofía,  Dídac, Fanis, Ariadni, Ruth, Bernat, Guim, Eloi, Aina, Ariadna, Berta, Aniol, Aran, Tanit, Vera, Eneko, Beth, Mia, Aaron, Martí, Mar, Quim, Pol, Júlia, Arlet, Nico, Abril y a tantos, tantos, que no acabaría la lista, y a sus MADRES por qué ellas son creativas, valientes, amorosas, respetuosas, reconciliadoras, divertidas, serenas, aprendices, juguetonas.....





1 comentario:

  1. M'encanta la frase "el puerperio es así de fuerte?, te avisan que no dormirás, pero no es eso lo que me importa, no es eso..."... Aix... la maternitat... :_)

    ResponderEliminar