Tornar al gener, a la rutina, no ha estat fàcil a casa, nosaltres no som de rutines, sinó de deixar-nos sorprendre per cada moment, però hi hem aterrat.
Aquest gener ha estat fantàstic, ple de trobades, tallers, moments, naixements i formació, ple de dones, nens, nenes i nadons, plens de grans coneixements i grans aprenentatges, plens de moments inconfessables
El passat 22/01, potser, va ser la tarda més especial!! varem tenir la sort de comptar amb el Dr. José Mª Paricio a la Llibreria Tècnica de Sabadell on ens va presentar el seu llibre "Tu eres la mejor Madre del Mundo" i va donar una conferència sobre la criança, sobre la història d'aquesta i, potser, el que més ens va agradar, la manera tan amena i tan fantàstica que te de parlar-nos dels nostres sentiments, com va reafirmar-nos que som, sí, som, cada una de nosaltres La Millor Mare del Món per als nostres petits i petites, som les dones que ells han escollit.
És tan important que ens creguem que som capaces de tot, que som fortes i valentes, que som dones, mares, que tot allò que fem, encara que sigui diferent al que fan altres mares, fins i tot amigues o familiars, és per que nosaltres pensem, com elles, que allò que fem és el millor per als nostres "cadells". Res del que fem, MAI, ho fem pensant que no sigui el millor, tot allò que ens mou és l'amor incondicional cap als nostres descendents, tot allò que ens fa vibrar és un somriure de la nostra nena o una abraçada del nostre nen, tot plegat es mou amb l'AMOR d'una mare cap als seus nadons, tot plegat es mou amb l'AMOR d'una família cap als més petits.
Una vegada més, un mes més, he pogut sentir, escoltar i aprendre amb moltes mares i nadons, amb moltes famílies, totes, en busca del millor acompanyament cap als seus nens i nenes, tot plegat amb la mateixa base, l'AMOR
.jpg)
Volver a enero, a la rutina, no ha sido fácil en casa, nosotros no somos de rutinas, sino de dejarnos sorprender por cada momento, pero hemos aterrizado.
Este enero ha sido fantástico, lleno de encuentros, talleres, momentos, nacimientos y formación, lleno de mujeres, niños, niñas y bebés, llenos de grandes conocimientos y grandes aprendizajes, llenos de momentos inconfesables.
El pasado 22/01, quizás, fue la tarde más especial!! tuvimos la suerte de contar con el Dr. José Mª Paricio a la Librería Técnica de Sabadell donde nos presentó su libro "Tú eres la Mejor Madre del Mundo" y dando una conferencia sobre crianza, sobre la historia de ésta y, quizás, lo que más nos gustó, la manera tan amena y fantástica que tiene de hablarnos de nuestros sentimientos, como nos reafirmó que somos, sí, somos, cada una de nosotras, La Mejor Madre del Mundo para nuestros pequeños y pequeñas, somos las mujeres que ellos han escogido.
Es tan importante que nos creamos que somos capaces de todo, que somos fuertes y valientes, que somos mujeres, madres, que todo aquello que hacemos, aunque sea diferente a lo que hacen otras madres, incluso amigas o familiares, es por que nosotras pensamos, como ellas, que aquello que hacemos es el mejor para nuestros "cachorros". Nada de lo que hacemos, NUNCA, lo hacemos pensando que no sea lo mejor, todo aquello que nos mueve es el amor incondicional hacia nuestros descendientes, todo aquello que nos hace vibrar es una sonrisa de nuestra niña o un abrazo de nuestro niño, todo ello se mueve con el AMOR de una madre hacia sus bebés, todo ello se mueve con el AMOR de una familia hacia los más pequeños.

Una vez más, un mes más, he podido sentir, escuchar y aprender con muchas madres y bebés, con muchas familias, todas, en busca del mejor acompañamiento hacia sus niños y niñas, todo ello con la misma base, el AMOR
Avui acomiadarem, entre menjar, festa, raïm i riures, un any que ha estat tot un repte, un any de canvis i de consolidacions, un any de noves experiències i renovades energies, un any de nous nadons, famílies, mares i de les de ja fa temps, un any ple de moments màgics, únics i increïbles, un any, com tots, per recordar!!
Aquest 2013 he estat acompanyant, i acompanyada, de moltes famílies, de mares coratjoses, com la Laura, de mares tot terreny, com l'Ani, de mares dolces, com l'Eva, de mares decidides, com la Sara, de mares constants, com la Pili, de mares curioses, com l'Esther, de mares sorpreses, com la Laida, de mares serenes, com la Irene, de mares protectores, com l'Anna, de mares creatives, com la Mireia, de mares que creixen contínuament, com l'Ariadna, de mares sense presses, com la Laia, de mares directes, com la Mónica, de mares dividides, com la Ruth, i així moltes més, l'Esmeralda, la Ceci, la Fàtima, la Rosa, la Bea, la Núria, l'Àngels, la Marina, la Bàrbara, la Raquel, la Francesca i un llarg etcètera!! la sort d'haver compartit amb pares valents, com el Jordi, amb pares al·lucinats, com el Xavi, amb pares presents, com el Raul, amb pares companys, com l'Òscar, amb pares conscients, com el Juan, amb pares adaptatius, com el David, amb pares respectuosos, com l'Oriol, amb pares sobrepassats, com el David, i sobretot la sort d'haver estat acompanyada per nadons, nenes i nens fantàstics, el decidit Pep, el divertit Unai, la Maria decidida, el Jan divertit, la Laia riallera, el Marc tranquil, la curiosa Sofia, l'explorador Aleix, el grandot Miquel, la bonica Arlet, la independent Nora, la curiosa Alba, l'inesgotable Quim, el seré Eneko, i així no acabaria mai.....
Aquest 2014 que ja es veu per la finestra ens portarà més reptes, més riures, més llàgrimes, aprenentatge, adaptació, però també estic segura ens portarà més compartir, més xarxa de mares, més tribus, més acompanyaments, el privilegi de la meva feina donant la benvinguda a nadons, mares, pares, famílies!!
I ara obro els braços, les mans i amb un gran somriure dic adéu a l'any que acomiado, segurament amb alguna llàgrima d'agraïment, d'enyorança, i amb aquest mateix somriure i braços acolliré l'any que arriba, l'any que tinc ganes d'explorar, de conèixer, de viure, d'experimentar, de compartir, de caminar, de córrer, de saltar... de conèixer!!
Agraïda amb totes i cada una de vosaltres, grans famílies, i a l'espera de continuar creixent i estimant, d'emocionar-me

Hoy despediremos, entre comida, fiesta, uva y risas, un año que ha sido todo un reto, un año de cambios y de consolidaciones, un año de nuevas experiencias y renovadas energías, un año de nuevos bebés, familias, madres y de las de ya hace tiempo, un año lleno de momentos mágicos, únicos e increíbles, un año, como todos, para recordar!!
Este 2013 he acompañado, y he sido acompañada, de muchas familias, de madres con coraje, como Laura, de madres todoterreno, como Ani, de madres dulces, como Eva, de madres decididas, como Sara, de madres constantes, como Pili, de madres curiosas, como Esther, de madres sorprendidas, como Laida, de madres serenas, como Irene, de madres protectoras, como Anna, de madres creativas, como Mireia, de madres que crecen continuamente, como Ariadna, de madres sin prisas, como Laia, de madres directas, como Mónica, de madres divididas, como Ruth, y así muchas más, Esmeralda, Ceci, Fàtima, Rosa, Bea, Núria, Àngels, Marina, Bàrbara, Raquel, Francesca y un largo etcétera!! la suerte de haber compartido con padres valientes, como Jordi, con padres alucinados, como Xavier, con padres presentes, como Raul, con padres compañeros, como Òscar, con padres conscientes, como Juan, con padres adaptativos, como David, con padres respetuosos, como Oriol, con padres sobrepasados, como David, y sobre todo la suerte de haber sido acompañada por bebés, niñas y niños fantásticos, el decidido Pep, el divertido Unai, la Maria decidida, Jan divertido, Laia risueña, Marc tranquilo, la curiosa Sofía, el explorador Aleix, el gran Miquel, la bonita Arlet, la independiente Nora, la curiosa Alba, el inagotable Quim, el sereno Eneo, y así no acabaría nunca.....
Este 2014 que ya se ve por la ventana nos traerá más retos, más risas, más lágrimas, aprendizaje, adaptación, pero también estoy segura nos traerá más compartir, más red de madres, más tribus, más acompañamientos, el privilegio de mi trabajo dando la bienvenida a bebés, madres, padres, familias!!

Y ahora abro los brazos, las manos y con una gran sonrisa digo adiós al año que despido, seguramente con alguna lágrima de agradecimiento, de añoranza, y con esta misma sonrisa y brazos acogeré el año que llega, el año que tengo ganas de explorar, de conocer, de vivir, de experimentar, de compartir, de andar, de correr, de saltar... de conocer!!
Agradecida con todas y cada una de vosotras, grandes familias, y a la espera de continuar creciendo y amando, de emocionarme
+ info aida@gurumaji.com
La primera vegada que saps que estàs embarassada és tota una sorpresa, sembla que no pugui ser veritat, que dins teu, amb tu, viatja una personeta que poc a poc anirà creixent, formant-se....
La primera vegada que veus al teu bebé, el que has portat durant nou mesos dins teu, al teu cap, als teus pensaments, cara a cara i el pots olorar, i el pots tocar, i el pots mirar..... uffff només de recordar-ho se'm posen els pèls de punta, les mocions a flor de pell i els ulls s'omplen de records
Esdevenir mare no és fàcil, de sobte et canvien de lloc i sense ni creure-t'ho estàs al mateix que la teva mare, la teva sogra, tietes..... aquelles dones que havien estat per sobre "eren Mares!!" i ara dóna la casualitat que ho ets tu, deu ni do. Et parlen del no dormir, del no descansar, de que no tornaràs a fer o a ser... però no et parlen del que és estar al 100% per algú, disponible, en cos i ànima, incondicionalment, entendre aquells plors que no saps si són de gana, bolquer, són, fred....de les llàgrimes sense avisar, dels somriures a tota hora, de les ganes de plorar i tot seguit riure, de la necessitat de posar-nos tots en un nou lloc en la família (ja no som 2.. ni 3...), del canvi de prioritats, del no trobar un moment per tu, per la parella, per a dormir....
Esdevenir mare és meravellós, no t'havien parlat tampoc de lo emocionant que és veure el primer somriure, no t'havien parlat de lo fantàstic que és quan la lactància ja està establerta, de la meravella de dormir al seu costat, sentint com respira, sentint com descansa. La primera volta, el primer cop, la primera passa, el primer Mama, el primer t'estimo, el primer No, però també el primer Si...
Esdevenir mare, en cada una de les nostres maternitats, és un privilegi, un regal, un aprenentatge continuu i vital, un creixement, una oportunitat de reconciliar-nos, una oportunitat per entendren's, una oportunitat per tancar ferides, per sanar...
Esdevenir mare, per a mi, ha estat un gran regal!!!
La primera vez que sabes que estás embarazada es toda una sorpresa, parece que no pueda ser verdad, que dentro tuyo, contigo, viaja una personita que poco a poco irá creciendo, formándose....
La primera vez que ves a tu bebé, el que has llevado durante nueve meses dentro tuyo, en tu cabeza, a tus pensamientos, frente a frente y lo puedes oler, y lo puedes tocar, y lo puedes mirar..... ufff sólo de recordarlo se me ponen los pelos de punta, las emociones a flor de piel y los ojos se llenan de recuerdos
Acontecer madre no es fácil, de repente te cambian de lugar y sin ni creértelo estás en el mismo que tu madre, tu suegra, tias, ..... aquellas mujeres que habían estado por encima "eran Madres!!" y ahora da la casualidad que lo eres tú, tal cual. Te hablan del no dormir, del no descansar, de que no volverás a hacer o a ser... pero no te hablan de lo que es estar al 100% por alguien, disponible, en cuerpo y alma, incondicionalmente, entender aquellos llantos que no sabes si son de hambre, pañal, sueño, frío....de las lágrimas sin avisar, de las sonrisas a todas horas, de las ganas de llorar y a continuación reír, de la necesidad de ponernos todos en un nuevo lugar en la familia (ya no somos 2.. ni 3...), del cambio de prioridades, del no encontrar un momento para ti, para la pareja, para dormir....
Acontecer madre es maravilloso, no te habían hablado tampoco de lo emocionante que es ver la primera sonrisa, no te habían hablado de lo fantástico que es cuando la lactancia ya está establecida, de la maravilla de dormir a su lado, sintiendo como respira, sintiendo como descansa. La primera vuelta, el primer golpe, el primer paso, el primer Mama, el primer te quiero, el primer No, pero también el primer Sí...
Acontecer madre, en cada una de nuestras maternidades, es un privilegio, un regalo, un aprendizaje continúo y vital, un crecimiento, una oportunidad de reconciliarnos, una oportunidad para entendernos, una oportunidad para cerrar heridas, para sanar...
Acontecer madre, para mí, ha sido un gran regalo!!!
+info aida@gurumaji.com
Des que camino per la maternitat, a la meva manera, intento aprendre, gaudir, escoltar i créixer. El primer que vaig tenir clar era com m'agradaria acollir la Nora a l'arribar al món, com rebre-la, on rebre-la
i vaig formar-me, informar-me, escoltar-me i parlar-me molt, per treure pors, per treure tabús, per treure imatges i per treure prejudicis. Vaig prendre una decisió, vaig anar a buscar-la i algú que va acompanyar-nos a tots tres, durant aquesta decisió, va ser michel Odent
Aquest any, per quart any consecutiu, he tornat a trobar-me'l, a escoltar-lo, a compartir dinar i confidències, a caminar sota la pluja tot recordant i
retrobant les seves paraules. Cada any, un rere l'altre, escoltar-lo és
com fer-ho per primera vegada, és una sorpresa, un goig, un aprenentatge i una forma increïble d'entendre, d'escoltar i sentir la importància en el nostre naixement i la importància en el naixement de cada un dels nadons, de la importància del respecte, no només al nadó, sino també a la mare.
Escoltar-lo parlar de les evidències, dels beneficis i del que de vegades oblidem tant i tant ràpid, que som mamífers!! sí sí animals i mamífers, és un plaer, una lliçó. I si l'escoltes envoltada de dones, de mares, de nens i nenes, de nadons, de pares i de meravelloses persones escoltant, rebent i entenent, és un cap de setmana de luxe, fantàstic, ple d'oxitocina i no de la sintètica!!
Gràcies Michel, Gràcies Mares Doules!!!
Desde que camino por la maternidad, a mi manera, intento aprender, disfrutar, escuchar y crecer. Lo primero que tuve claro era como me gustaría acoger a Nora al llegar al mundo, como recibirla, donde recibirla
y me formé, informé, me escuché y hablé mucho, para sacar miedos, para sacar tabúes, para sacar imágenes y para sacar prejuicios. Tomé una decisión, fui a buscarla y alguien que nos acompañó, a los tres, durante esta decisión fue Michel Odent
Este año, por cuarto consecutivo, he vuelto a encontrármelo, a escucharlo, a compartir comida, charlas, a andar bajo la lluvia recordando y reencontrando sus palabras. Cada año, uno trás otro, escucharlo es como hacerlo por primera vez, es una sorpresa, un gozo, un aprendizaje y una forma increíble de entender, de escuchar y sentir la importancia en nuestro nacimiento y la importancia en el nacimiento de cada uno de los bebés, de la importancia del respeto, no sólo al bebé, sino también a la madre.
Escucharlo hablar de las evidencias, de los beneficios y de lo que a veces olvidamos, tan y tan rápido, que somos mamíferos!! sí sí animales y mamíferos, es un placer, una lección. Y si lo escuchas rodeada de mujeres, de madres, de niños y niñas, de bebés, de padres y de maravillosas personas escuchando, recibiendo y entendiendo, es un fin de semana de lujo, fantástico, lleno de oxitocina y no de la sintética!!
Gracias Michel, Gracias Mares Doules!!!
Una doula acompanya, una doula respecta, una doula facilita. Una doula no fa, una doula no diu....La figura de la doula al nostre entorn no és una figura coneguda i, moltes vegades, tampoc entesa.
Quan vaig decidir formar-me com a doula vagi buscar, moooooolt, per internet, preguntant, informant-me i vaig escollir, sota el meu parer, la millor formació en quant a professionals i organització, com a doula
jo no volia aprendre a fer teràpies, ni massatges, jo volia aprendre
moltes coses per a després, acompanyant una mare, tingués la capacitat
de desaprendre-ho i poder acompanyar qualsevol decisió de la mare, la
família, respectant-la i recolzant-la. Recordo perfectament el primer
dia de formació amb Michel Odent on ens va dir, "avui us ensenyaré a ser bilingües", i això és el que necessitem les doules,
no saber fer teràpies, etc. la formació va ser fantàstica, potent,
interessant, enlluernant i molt directa al que buscava i quan vaig
acabar-la vaig veure clar que era el meu camí, el que jo volia fer, i de
nou vaig buscar i decidir associar-me a l'Associació Mares Doules (www.maresdoules.cat)
on vaig signar un codi ètic, amb el que em baso per a treballar, on
tenim un reglament intern i on cada mes ens trobem per a refrescar, repasar, compartir, on cada any torno a fer moltes de les trobades de les formacions.
Des de l'Associació Mares Doules, a la que pertanyo, tenim molt clar quina és una mala praxis, tenim molt clar el que NO hem de fer, tenim molt clar quin és el nostre lloc i per aixó s'ha redactat i enviat aquesta carta, pq acompanyar una mare, un nadó, una família és molt important, és presència, objectivitat, respecte i amor.
Una doula acompaña, una doula respeta, una doula facilita. Una doula
no hace, una doula no dice....La figura de la doula en nuestro entorno
no es una figura conocida y, muchas veces, tampoco entendida.
Cuando
decidí formarme como doula busqué, muuucho, por internet,
preguntando, informándome y escogí, bajo mi parecer, la mejor formación
en en cuanto a profesionales y organización, como doula yo no quería
aprender a hacer terapias, ni masajes, yo quería aprender muchas cosas
para después, acompañando a una madre, tuviera la capacidad de desaprenderlo y poder acompañar cualquier decisión de la madre, la
familia, respetándola y apoyándola. Recuerdo perfectamente el primer día
de formación con Michel Odent donde nos dijo, "hoy os enseñaré a ser
bilingües", y esto es el que necesitamos las doulas, no saber hacer
terapias, masajes, etc. la formación fue fantástica, potente, interesante,
deslumbrante y muy directa a lo que buscaba y cuando la acabé vi claro que
era mi camino, lo que quería hacer, y de nuevo busqué y decidí
asociarme a la Asociació Mares Doules (www.maresdoules.cat) donde
firmé un código ético, con el que me baso para trabajar, donde tenemos
un reglamento interno y donde cada mes nos encontramos para refrescar, repasar, compartir, donde cada año vuelvo a hacer muchos de los
encuentros de la formación.
Desde la Asociación Mares Doules, a la
que pertenezco, tenemos muy claro cuál es una mala praxis, tenemos muy
claro el que NO tenemos que hacer, tenemos muy claro cuál es nuestro
lugar y por esto se ha redactado y enviado esta carta, pq acompañar
una madre, un bebé, una familia es muy importante, es presencia,
objetividad, respeto y amor.
El passat 15/09 Gurumaji va fer dos anys, ja 2!! dos anys en que vaig decidir tirar endavant un somni, una il·lusió. Dos anys que el meu company i la meva petita van animar-me a fer-ho, sabent que necessitaria de la seva ajuda, econòmica i de temps, que els inicis no són gens fàcils i menys en una professió, en un moment complicat, que no es coneix, que no

se'n parla, una professió que acompanya el moment, segurament, més important de la vida, el començament
En aquests dos anys he tingut el plaer, privilegi i satisfacció d'acompanyar les famílies en les arribades d'en Naim, el Roc, la Maria, el Ruben, l'Unai, el Pep, el Jan, el Boi, el Roc, la Gal.la, l'Olaf, el Pol, l'Aleix, l'Ariadna, el Marc, la Dayra, la Laia, l'Alba, la Maria.....
He aprés, compartit i caminat amb la Wiebke, la Sara, l'Ariadna, l'Esther, l'Ángeles, la Laia, la Laura, la Sara C, la Nuria, la Pili, la Patrícia, l'Anna, l'Anna M., la Irene, la Marta......
Ahir ho varem cel·lebrar, reunits, junts, pintant, gaudint, compartint, berenant, plorant, rient. Vaig rebre regals molt especials, presències fantàstiques, sorpreses enormes, i vaig poder disfrutar tot escoltant, de nou, l'Enrique Blay.
Les imatges ens acompanyen, els moments són eterns, les experiències meravelloses, els moments inolvidables
GRACIES
El pasado 15/09 Gurumaji hizo dos años, ya 2!! dos años en que decidí tirar adelante un sueño, una ilusión. Dos años que mi compañero y mi pequeña me animaron a hacerlo, sabiendo que necesitaría de su ayuda, económica y de tiempo, que los inicios no son nada fáciles y menos en una profesión, en un momento complicado, que no se conoce, que no se habla, una profesión que acompaña el momento, seguramente, más importante de la vida, el comienzoEn estos dos años he tenido el placer, privilegio y satisfacción de acompañar las familias en las llegadas de en Naim, Roc, Maria, Ruben, Unai, Pep, Jan, Boi, Roc, la Gala, Olaf, Pol, Aleix,
Ariadna, Marc, Dayra, Laia, Alba, Maria......He aprendido, compartido y andado con Wiebke, Sara, Ariadna, Esther, Ángeles, Laia, Laura, Sara C, Nuria, Pili, la Patricia, Anna, Anna M., Irene, Marta.......
Ayer lo celebramos, reunidos, juntos, pintando, disfrutando, compartiendo, merendando, llorando, riendo. Recibí regalos muy especiales, presencias fantásticas, sorpresas enormes, y pude disfrutar escuchando, de nuevo, Enrique Blay.
Las imágenes nos acompañan, los momentos son eternos, las experiencias maravillosas, los momentos inolvidables
GRACIAS
la
setmana 06-12/10 va celebrar-se arreu la setmana mundial de la lactància i
nosaltres, des de Gurumaji,
ens varem
afegir a aquesta Festa organitzant una Taula rodona titulada "Vull Teta: Xarxa
de Mares" on cinc meravelloses dones ens varen explicar en primera persona les
seves experiències alletant, compartint les pors, els entrebancs i també les
alegries, els bons moments.
La Mònica, l'Ani, l'Ariadna, la Laia i la Sílvia van
ser un clar exemple d'aquest 18% de dones que alleten, de manera natural, als
seus fills. Van ser molt properes i realistes, recordant que no tot va ser
fàcil, que la parella és una pesa importantíssima, l'entorn ha de ser respectuós
i al·lentador
i la necessitat de fer xarxa, de trobar-se amb d'altres
mares, de conéixer
altres dones amb els mateixos dubtes i, alhora, la mateixa seguretat i valentia
del que feien.
Aquesta taula rodona ha
tingut força resó mediàticament i varen fer un petit reportatge a 28
televisió
i ahir dijous varem
anar a
A Bona Hora (Ràdio Sabadell) a compartir-ho i a parlar-ne, amb la Laura i
el Pep, una mare i un petit increïbles, una família on es fa patent que no ha
estat fàcil, però si possible. I com sempre us recordo, meravelloses famílies,
que la maternitat és un camí a fer meravellós i que si el compartim
podem aprendre, créixer i fer-lo, de tant en tant, un camí més
planer!!
La semana 06-12/10 se celebró por todas partes la semana mundial de la lactancia
y nosotros, desde Gurumaji, nos adherimos a esta Fiesta organizando una
Mesa redonda titulada "Vull Teta: Red de Madres" donde cinco maravillosas
mujeres nos explicaron en primera persona sus experiencias amamantando,
compartiendo los miedos, las trabas y también las alegrías, los buenos momentos.
Mònica, Ani, Ariadna, Laia y Sílvia fueron un claro ejemplo de
este 18% de mujeres que amamantan, de manera natural, a sus hijos. Fueron muy
cercanas y realistas, recordando que no todo va ser fácil, que la pareja es una
pesa importantísima, el entorno tiene que ser respetuoso y alentador y la
necesidad de hacer red, de encontrarse con otras madres, de conocer otras
mujeres con las mismas dudas y, a la vez, la misma seguridad y valentía del que
hacían.
Esta mesa redonda ha tenido mucha repercusión mediática e
hicieron un pequeño reportaje a 28 televisión y ayer jueves estuvimos en A Buena
Hora (Radio Sabadell) a compartirlo y a hablar, con Laura y Pep, una madre y un
pequeño increíbles, una familia donde se hace patente que no ha sido fácil, pero
si posible. Y como siempre os recuerdo, maravillosas familias, que la maternidad
es un camino a hacer maravilloso y que si lo compartimos podemos aprender,
crecer y hacerlo, de vez en cuando, un camino más llano!!
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fdlvr.it%2F48dRhN&h=GAQG2oUW0AQE4Ll52CFEB0uDyEOGBcBhLw-IfSq_SqrPaxQ&enc=AZPIbzxQquHzAmPz4c7arPdF0SpuQwX8P-rCttWV1m-poJA5Sy9MhXnKpq6K6OVba2cX7tAWHY3UsQ1CVXh6u3d1&s=1
http://28televisio.com/noticies/informacio-general/2013/10/el-centre-civic-sant-oleguer-convoca-una-taula-rodona-sobre-la-lactancia/