Quin Maig ens espera!!

Sempre he cregut que les coses han de fer-se pas a pas, troçet a troçet, sense preses i sense perdre les ganes, la il·lusió i l'amor amb que es fan les coses, amb paciència, dedicació i molta energia. Hi si fem així les coses, si sembrem així les llavors, sé que recollirem bones collites, ben regades, acompanyades i sostingudes.

Aquest mes d'abril ha fet 1 any de la primera trobada a la Biblioteca Vapor Badia, a Sabadell, recordo els nervis, la emoció i les ganes que tenia de començar i alhora la por de saber estar, la por a que no vingués gent, que no repetís, i uauuuu!! està essent una de les experiències amb més entusiasme, amor i participants!! hem arribat a ser més de 20 famílies compartint un divendres al matí!! Amb ganes i il·lusió celebrarem aquest primer any amb una "festa" on comptarem amb una xerrada a càrrec de la Mireia Valls sobre el sòl pelvià, una estona de compartir i alguna que altre sorpresa, us esperem el dimarts 07/05 a partir de les 17.30 a la sala d'actes i, evidentment, tots els nens i nenes, nadons també!!, poden assistir, és una activitat en família!!

Siempre he creído que las cosas tienen que hacerse paso a paso, pedacito a pedacito, sin prisas y sin perder las ganas, la ilusión y el amor con que se hacen las cosas, con paciencia, dedicación y mucha energía. si hacemos así las cosas, si las sembramos así, sé que recogeremos buenas cosechas, muy regadas, acompañadas y sostenidas.


Este mes de abril ha hecho 1 año del primer encuentro en la Biblioteca Vapor Badia, en Sabadell, recuerdo los nervios, la emoción y las ganas que tenía de empezar y a la vez el miedo de saber estar, el miedo a.... y uauuuu!! está siendo una de las experiencias con más entusiasmo, amor y participantes!! hemos llegado a ser más de 20 familias compartiendo un viernes por la mañana!! Con ganas e ilusión celebraremos este primer año con una "fiesta" donde contaremos con una charla a cargo de Mireia Valls sobre el suelo pélvico, un rato de compartir y alguna que otro sorpresa, os esperamos el martes 07/05 a partir de las 17.30 en la sala de actos y, evidentemente, todos los niños y niñas, bebés también!!, pueden asistir, es una actividad en familia!!

+info aida@gurumaji.com

Caminar pel camí de la vida no sempre és fàcil, hi ha pedres, dreceres que enganyen i, de vegades, soledat. Si a algú he D'agrair la constància, l'amor i les ganes de buscar i agar el meu somni, on m'agrada estar és a ella, la meva mare. No va ser la millor mare del món, va ser la MEVA millor mare del món, em va ensenyar a demanar disculpes si m'equivoco, a entendre que els més petits ho són només de mida, són personetes fantàstiques i amb opinió, em va ensenyar que si vull alguna cosa vagi a buscar-la humilment, sincerament i amb ganes, em va ensenyar a respectar el que sento, el que sóc i el que faig, quan no tothom ho entén o hi està d'acord.

Em va ensenyar, massa aviat, a dir adéu, a acomiadar-me de una de les persones més importants del món, em va ensenyar què és ser valenta quan la vida et posa a prova, quan ningú sap ni entén que fas, quan sembla que la vida et trenca.

Em va ensenyar a estimar la meva família, a acompanyar-la, a gaudir-la, a sentir-la.

Em va ensenyar que la vida és ben curta i que hem vingut a viure-la, a disfrutar-la i a compartir-la, que la vida en companyia es camina molt més.

Em va ensenyar que quan arribés el moment podria escollir la maternitat i criança, potser no tant a prop de la seva, que jo sentís, a escoltar-me i fer cas del que sentís

Em va ensenyar a dir el que penso, a ser la dona i mare que sóc ara. Acompanyo a la Nora de manera diferent, però amb la seguretat de fer-ho com sento, escoltant i acompanyant-me també a mi, poc a poc, passa a passa

Gràcies Bonica, Gràcies Mama, Gràcies, Avui ja fa deu anys que ens varem acomiadar, que vaig poder besar-te per última vegada, tocar-te, però no va ser l'última vegada que vaig sentir-te, fins i tot, de vegades, t'oloro!! Gràcies per donar-me la seguretat de fer el meu camí, de prendre les meves decisions, de ser jo mateixa.

T'estimo

Andar por el camino de la vida no siempre es fácil, hay piedras, atajos que engañan y, a veces, soledad. Si a alguien tengo que agradecer la constancia, el amor y las ganas de buscar y  coger mi sueño, donde me gusta estar es a ella, mi madre. No fue la mejor madre del mundo, fue MI mejor madre del mundo, me enseñó a pedir disculpas si me equivoco, a entender que los más pequeños lo son sólo de medida, son personites fantásticas y con opinión, me enseñó que si qui

ero algo vaya a buscarlo humildemente, sinceramente y con ganas, me enseñó a respetar lo que siento, quien soy y lo que hago, cuando no todo el mundo lo entiende o está de acuerdo.

Me enseñó, demasiado pronto, a decir adiós, a despedirme de una de las personas más importantes del mundo, me enseñó qué es ser valiente cuando la vida te pone a prueba, cuando nadie sabe ni entiende que haces, cuando parece que la vida te rompe.

Me enseñó a amar mi familia, a acompañarla, a disfrutarla, a sentirla.

Me enseñó que la vida es muy corta y que hemos venido a vivirla, a disfrutarla y a compartirla, que la vida en compañía se anda mucho mejor.

Me enseñó que cuando llegara el momento podría escoger la maternidad y crianza, quizás no tanto cerca de la suya, que yo sintiera, a escucharme y hacer caso de lo que sintiera, a escuchar a mi bebé.

Me enseñó a decir el que pienso, a ser la mujer y madre que soy ahora. Acompaño a Nora de manera diferente, pero con la seguridad de hacerlo cómo siento, escuchando y acompañándome también a mí, poco a poco, paso a paso.

Gracias Bonita, Gracias Mama, Gracias Carmen. Hoy ya hace diez años que nos tuvimos que despedir, que pude besarte por última vez, tocarte, pero no fue la última vez que te sentí, incluso, a veces, te huelo!! Gracias por darme la seguridad de hacer mi camino, de tomar mis decisiones, de ser yo misma.

Tequiero

Cada moment de la vida d'una persona, cada vivència i cada instant són summament importants, és una gota d'aigua que cau sobre el que estàs plantant, sobre el cultiu que cuides, que treballes i del que, al final, recolliràs.

Ben aviat farà 10 anys que la meva mare, la dona que em va ensenyar, acompanyar i qüestionar, la dona que fa que avui pregunti, busqui, trobi i qüestioni, va marxar, va volar cap a un altre lloc des del que també m'acompanya, ens acompanya. Avui recordo el moment precís en el que la meva mare va marxar, com la vam acompanyar i com, al recordar-ho, corren les llàgrimes, però no només d'enyorança sinó també d'alegria, de saber que va marxar acompanyada, que va viure acompanyada.

Que important és donar la benvinguda amb amor, calma, silenci, respecte, calor, acompanyant amb amor i paciència cada moment, cada estona, cada respiració. I alhora que important és dir adéu, acompanyar quan algú marxa, amb el mateix amor, calma, silenci, respecte i acompanyament, amb tristor pels moments que no es viuran, però també amb alegria i goig pels moments viscuts.

Avui tinc ganes de recordar-te, avui tinc ganes de mencionar-te, avui tinc ganes de tu!! Avui m'acompanyes una miqueta més, Avui et necessito més i hi ets més. Avui tinc ganes de recordar-te, d'estimar-te i parlar-te, avui com a mare, de mare a mare, de filla a filla.

BONA NIT
http://www.youtube.com/watch?v=tD9ME52HKDY



Cada momento de la vida de una persona, cada vivencia y cada instante son sumamente importantes, es una gota de agua que cae sobre el que estás plantando, sobre el cultivo que cuidas, que trabajas y del que, al final, recogerás.

Muy pronto hará 10 años que mi madre, la mujer que me enseñó a acompañar y cuestionar, la mujer que hace que hoy pregunte, busque, encuentre y cuestione, marchó, voló hacia otro lugar desde el que también me acompaña, nos acompaña. Hoy recuerdo el momento preciso en el que mi madre marchó, como la acompañamos y cómo, al recordarlo, corren las lágrimas, pero no sólo de añoranza sino también de alegría, de saber que marchó acompañada, que vivió acompañada.

Que importante es dar la bienvenida con amor, calma, silencio, respeto, calor, acompañando con amor y paciencia cada momento, cada rato, cada respiración. Y a la vez que importante es decir adiós, acompañar cuando alguien marcha, con el mismo amor, calma, silencio, respeto y acompañamiento, con tristeza por los momentos que no se vivirán, pero también con alegría y gozo por los momentos vividos.

Hoy tengo ganas de recordarte, hoy tengo ganas de *mencionar-té, hoy tengo ganas de tú!! Hoy me acompañas un poquito más, Hoy te necesito más y estás más. Hoy tengo ganas de recordarte, de estimarte y hablarte

BUENAS NOCHES

 http://www.youtube.com/watch?v=tD9ME52HKDY

Aquest matí mentre esmorcàvem la Nora m'ha preguntat sobre la iaia, va marxar l'any passat als 97 anys, que si jo creia que estava al cel i si era una estrella, o un núvol o un dels ocells que volen. Li he preguntat que pensava ella i em deia que estava segura que era l'estel més vellet i que anava més lent del cel, però alhora el que brillava més pq havia estat mooooooooolts anys agafant llum "mama fins i tot 97!!".

Arrel d'aquesta conversa i de com ella parla els temes és quan m'adono que és importantíssim parlar amb ells, de TOT, explicant-lis de la manera més senzilla, més tranquil·la i amb més amor. Acompanyar els nostres fills, la maternitat i la paternitat, no és tasca fàcil, però és meravellosa! és un aprenentatge continu, és un caminar sense parar i també és una abraçada, un t'estimo i un gran petó, la criança és la manera de trobar-nos.

Parlem amb els nostres fills i filles, amb els nostres nadons, amb la nostra parella. És tant important que entre tots fem un demà on tots sentim, alegria o tristor, però on tots també sabem reconèixer allò que sentim. Com a pares i mares podem limitar accions dels nostres fills, però mai el que senten ni com ho senten, em d'acompanyar-los en reconèixer el que senten, a acceptar-ho i a buscar la manera millor de treure-ho. Que poguin riure sense parar, que plorin davant una pel·lícula, un cop o una paraula, que saltin als basalts, que es pintin les mans i les parets, que caigui el got de llet....... acompanyem el seu camí, estant sempre al seu costat i deixant que facin el seu propi








Esta mañana mientras desayunábamos, Nora me ha preguntado sobre la yaya, se marchó el año pasado a los 97 años, que si yo creía que estaba en el cielo, si era una estrella, o una nube o uno de los pájaros que vuelan. Le he preguntado que pensaba ella y me decía que estaba segura que era la estrella más viejecita lenta del cielo, pero a la vez la que brillaba más porque había estado muchoooooos años cogiendo luz "mama 97!!".

A raíz de esta conversación y de cómo ella habla los temas, es cuando me doy cuenta que es importantísimo es hablar con ellos, de TODO, explicándoles de la manera más sencilla, más tranquila y con más amor. Acompañar a nuestros hijos no es tarea fácil, pero es maravillosa! es un aprendizaje continuo, es un andar sin cesar y también es un abrazo, uno te quiero y un gran beso.

Hablemos con nuestros hijos e hijas, con nuestros bebés, con nuestra pareja. Es tanto importante que entre todos hagamos uno mañana donde todos sintamos, alegría o tristeza, pero donde todos también sepamos reconocer aquello que sentimos. Como padres y madres podemos limitar acciones de nuestros hijos, pero nunca el que sienten ni como lo sienten, hemos de acompañarlos a reconocer lo que sienten, a aceptarlo y a buscar la manera mejor de sacarlo. Que puedan reír sin cesar, que lloren ante una película, una caída o una palabra, que salten en los charcos, que se pinten las manos y las paredes, que caiga el vaso de leche....... acompañémosles mientras caminan, estando siempre a su lado y dejando que hagan el suyo propio.

Conforme vaig acompanyant més famílies, i també la meva pròpia, vaig sentint i adonant-me que el món de la maternitat és divers, meravellosament diferent en cada dona, en cada família, però alhora és tan igual!! Totes les mares busquem la fórmula, inexistent, per a ser perfectes, inexistent, dic, perquè ja ho som de perfectes!! Estic convençuda, totes les dones, totes les mares fan allò que és millor per als seus fills, quan una dona es converteix en mare, quan comença a formar una família, li és molt difícil parar, parar i escoltar-se, parar i sentir-se, però que de bé que ens aniria fer-ho!!

Les doules acompanyem aquests moments, des de la confiança, des de l'objectivitat, des del respecte, la no opinió i el no jutjar. Acompanyem les decisions, recolzem el vincle, estem!!

Des del programa de TV3 els Matins s'ens ha convidat, a l'Associació Mares Doules, a compartir la nostra feina, la nostra figura i el dia a dia. Van gravar-me durant una sessió de l'acompanyament a la Pili i l'Aleix, una meravella d'acompanyament!! Us convido a veure-ho i a entendre, compartir, una mica més la nostra feina

http://www.tv3.cat/videos/4473311/Doules-mares-que-acompanyen-altres-mares-en-el-part-i-el-postpart-i-les-babyshowers-les-festes-de-benvinguda-a-nadons

Conforme voy acompañando más familias, y también la mía propia, voy sintiendo y dándome cuenta de que el mundo de la maternidad es diverso, maravillosamente diferente en cada mujer, en cada familia, pero a la vez es tan igual!! Todas las madres buscamos la fórmula, inexistente, para ser perfectas, inexistente digo porque ya somos de perfectas!! Estoy convencida de que todas las mujeres, todas las madres, hacen aquello que es mejor para sus hijos, cuando una mujer se convierte en madre, cuando empieza a formar una familia, le es muy difícil parar, parar y escucharse, parar y sentirse, pero que de bien que nos iría hacerlo!!

Las Doulas acompañamos estos momentos, desde la confianza, desde la objetividad, desde el respeto, la no opinión y el no juzgar. Acompañamos las decisiones, apoyamos el vínculo, estamos!!

Desde el programa de Tv3 las Mañanas se nos ha invitado, a la Asociació Mares Doules, a compartir nuestro trabajo, nuestra figura y el día a día. Me grabaron durante una sesión del acompañamiento a Pili y Aleix, una maravilla de acompañamiento!! Os invito a verlo y a entender, compartir, algo más de nuestro trabajo

http://www.tv3.cat/videos/4473311/Doules-mares-que-acompanyen-altres-mares-en-el-part-i-el-postpart-i-les-babyshowers-les-festes-de-benvinguda-a-nadons

La maternitat és un moment on necessites "tribu, fer pinya", és un moment on pots trobar amigues, amics, famílies que estan en el mateix moment que tu i que, certament no havies vist mai, però amb les que comenceu a compartir un troçet de camí meravellós. 

Trobar grups de mares, pares, famílies, és una fantàstica fórmula per a "criar en comunitat" per a compartir neguits, dubtes, alegries, fites, moments i moltes passejades, aprendre amb altres experiències, amb altres vivències. 

Recordo la meravellosa tarde del dilluns on, quan la Nora era un nadó, ens reuníem un grup de mamis i bebitos, en un espai familiar, i tractàvem temes de diferents àmbits des de l'alimentació, la lactància, el són, la parla, el moviment, etc. Un espai on vaig trobar meravelloses mares, ara amigues, i meravellosos nadons, ara amics i amigues de la Nora. Deixeu que la maternitat us aporti un nou entorn, és una oportunitat no només de conèixen's una mica millor, sinó de conèixer gent fantàstica amb nadons fantàstics!!

És per això que a través de L'Associació Mares Doules (www.maresdoules.cat) i juntament amb l'Ani, hem pogut organitzar i hem començat a portar a terme grups d'acompanyament a la maternitat i criança "Compartir en família" que portem a diferents centre cívics de Sabadell o casals de Barri. 

Aquí podeu consultar el calendari de trobades

Recordeu que compartir el camí és créixer!!!!!

Què és una doula?

Moltes vegades em pregunten quina és la meva feina, què faig exactament, quines són les meves tasques, quin paper faig... i no puc més que recordar-lis les sàvies paraules de Michel Odent "el valor d'una doula radica més en el què és que no en el que fa". La nostra presència serena, objectiva, amb confiança però sense vincle afectiu, amorosa, calmada, el nostre tarannà sense prejudicis, acompanyant totes les decisions de la mare, de la família.

Una mare a la que vaig acompanyar, Ariadna, ha estat, i és, una part molt important del meu dia a dia, va fer un vídeo i intenta a tothom que li pregunta explicar què és una doula, quina és la feina que no fem i com ella s'ha sentit en el moment del meu acompanyament. Gràcies a ella també varen contactar del Diari de Sabadell i em van fer una entrevista, Cara a Cara, on explicar, o si més no, intentar-ho, qui som, què fem i on radica la nostra feina.

Jo vaig disfrutar moltíssim durant l'entrevista que va ser una trobada de gairebé dues hores on més que pregunta resposta, varem xerrar i ens varem entendre.

Espero que la disfruteu, si més no, tant com jo mentre explicava Què és una doula!!??

http://cac.drac.com/?p=2816, la entrevista del pasat 17/01/2013