Quant feia que no escrivia, ostres perdoneu!! I sobretot, em perdono, cosa díficil!!!
Avui porto tot el dia pensant en la importància per part de tota la societat d'acompanyar i respectar la maternitat, les embarassades. Ens trobem en l'ull de tothom, coneguts o no, des del primer moment que sen's nota. Al principi ens fa gràcia, segurament, però així durant més de 20 setmanes (si, si uns 4-5 mesos) és esgotador.
Els primers mesos o bé no sen's nota gens "ostres ningú diria que estàs de...." o bé sen's nota massa "vols dir que no portes dos, o tres, o que estàs de més"... tot, sempre, et fa dubtar i pensar... potser tenen raó, tot i que en uns moments es planta davant teu la serenitat i saps que no!!
Després tothom sap si portes nen o nena en funció de la panxa, o els llavis (superiors, noies... jajajaja) o els pits, o els ulls, o l'humor.... També saben dir-te, fallant normalment evidentment, si s'avançarà "com la de la meva veina" o no naixerà mai "com la teva cosina"
I el moment, potser no per totes, però gairebé sí, quan tothom et pregunta (tu amb un bombo de 37 o 38 setmanes) "encara no has parit?" entren ganes de dir, "sí senyora, sí he parit és que avui tenia molta gana i m'he menjat una síndria" o "i tant, és que m'he tornat a embarassar".. collons tu!!

Si us plau, quan anem a parla amb una embarassada "Fem servir el seny, senyores i senyors". Ostres que bonica estàs!!" "de 38! qué bé ja queda menys" "gaudeix, sent i qué bé que ho fas, respectant el temps que necessita el teu bebé" "41! ostres això és que necessita aquest temps" "ha de ser molt cansat, però segur que al teu petit l'estàs ajudant molt, acompanyant-lo en el seu temps maduratiu"...
No penseu que seria millor acompanyar, animar, escoltar, donar suport, que preguntar, atabalar, jutjar i posar-les encara més nervioses??
Això va per vosaltres, totes les preynis!!!!
Cuánto hacía que no escribía, ostras ¡perdonanme! Y sobre todo, me perdono, ¡cosa díficil!
Los primeros meses o bien no se nos nota nada "ostras nadie diría que estás de...." o bien se nos nota demasiado "quieres decir que no llevas dos, o tres, o que estás de más"... todo, siempre, te hace dudar y pensar... quizás tienen razón, a pesar de que en unos vuelve a ti la serenidad, ¡sabes que no!!
Después todo el mundo sabe si llevas niño o niña en función de la barriga, o los labios (superiores, chicas... jajajaja) o los pechos, o los ojos, o el humor.... También saben decirte, fallando normal y evidentemente, si se avanzará "como la de mi vecina" o tendrán que inducir "como tu prima"
Y el momento, quizás no para todas, pero si para la mayoría, cuando todo el mundo te pregunta (tú con un bombo de 37 o 38 semanas) "todavía no has parido?" entran ganas de decir, "sí señora, sí he parido es que hoy tenía mucha hambre y me he comido una sandía" o "y tanto, es que me he vuelto a embarazar".. ¡cojones tú!

Por favor, cuando vamos a hablae con una embarazada "Seamos coherentes, señoras y señores". Ostras que bonita estás!!" "de 38! qué bien ya queda menos" "disfruta, siente y qué bien que lo haces, respetando el tiempo que necesita tu bebé" "41! ostras esto es que necesita este tiempo" "tiene que ser muy cansado, pero seguro que a tu pequeño lo estás ayudando mucho, acompañándolo en su tiempo madurativo"...
No pensáis que sería mejor acompañar, animar, escuchar, apoyar, qué preguntar, agobiar, juzgar y ponerlas todavía más nerviosas??
Esto va por vosotras, ¡todas las preñis!
No hay comentarios:
Publicar un comentario