Avui fa cinc anys que la vida em va regalar VIDA, que em va regalar un aprenentatge i un creixement sense límits. Va donar-me la oportunitat de reconciliar-me amb aquells aspectes de mi mateixa que tenia "perduts", va donar-me la oportunitat de tornar a mirar el món, la vida, la lluna!! amb uns ulls innocents, purs i plens de màgia.

Avui la Nora i jo, la seva mama, fa cinc anys que ja ens podem tocar, olorar, xiuxiuejar, pessigar, trobar, abraçar, cinc anys que no hem parat d'estimar-nos, com diu la Nora, fins al planeta que no té nom, que és més lluny que el infinito y más allá.

Uff com passa el temps i amb ell emocions, experiències, vivències i moments màgics on hem après i desaprès, on hem jugat rient, però també de tant en tant pensat "no puc més", però hi tant que podem, per que ells, els nostres fills i les nostres filles ens donen una força que no està enlloc, que ve del cor, de l'amor.

I avui m'agradaria donar les gràcies a totes les persones, mares, famílies, pares, fills i filles que durant aquests cinc anys heu compartit amb nosaltres cada pas, cada entrebanc, cada llàgrima i cada somriure.

GRACIES NORA



M'adono, cada cop més, que la vida està per a viure-la d'una manera conscient, per a escollir cada moment i per a poder parar, si és necessari, i canviar l'elecció. Això traduït als nostres fills és aprendre d'ells i amb ells, és anteposar el nostre instint, el que sabem que és, al que ens diuen i al que ens fan creure que ha de ser.

Cada una de nosaltres, com a dona i com a família, prenem Les decisions que són millors per al nostre dia a dia, per al nostre paré, decisions que no sempre són les que faria la gran majoria, que no són, ni d'aprop, les que s'espera que prenguem, però què és important fer; el que s'ha de fer, o el que sentim que hem de fer?

En el meu acompanyament a famílies, com a Doula, però també en el meu acompanyament personal, m'adono del veritable poder de viure i ser, del poder de voler i somiar i finalment aconseguir-ho, del tarannà de perseguir els nostres somnis, les nostres metes. No hem de dubtar mai de seguir buscant fins que trobem, costi molt o moltíssim!!

El més important és acompanyar-nos, créixer juntes, aprenent, escoltant, compartint i que sabent que sempre que ho necessitarem tindrem alguna ma per agafar-nos, per recolzar-nos, per compartir!!!!!


http://www.youtube.com/watch?v=2-W28wObpes (gràcies Helena per descobrir-m'ho!!)

Curs acompanyament durant l'embaràs

No és molt fàcil preparar-te per a la maternitat/paternitat, fins que no et trobes amb el teu nadó als braços, fins que no sents aquell amor intents és difícil entendre que el que serà, entendre tot el que remou!! Però si durant l'embaràs pots trobar un grup de parelles, famílies, embarassades com tu i una llevadora, o professional, que t'acompanyi durant aquest trajecte, durant els preparatius d'aquest gran viatge que és la maternitat, no té preu, és fantàstic!!!

Amb aquesta intenció, amb caràcter de compartir, de xerrar, d'aprendre i d'acompanyar-nos hem programat un curs d'acompanyament, preparació, durant l'embaràs, a la maternitat/paternitat amb Imma Sàrries, una llevadora increïble i una dona/mare fabulosa!!
El proper dia 25/05, 17.30 - 19.00, i durant set sessions aprofundirem en la maternitat/paternitat, crearem un espai tranquil, vital i seré on compartir, teòrica i pràctica, els nostres dubtes, els nostres aprenentatges, la nostra PANXA!!

No us ho podeu perdre, més informació o inscripcions a aida@gurumaji.com

Un munt de trobades!!

quina setmana estem passant, i la que vindrà!! aquesta setmana hem estat a Hausbaby fent el taller sobre la son, avui l'ultim dia d'amigurumis amb el primer grup, demà biblioteca, renoi quin moviment!!

La propera setmana encara més!! dilluns tenim el primer taller de primavera a Psicosoma, i continuarem amb tallers d'amigurumis, tallers portanadons, moooooolts tallers!!!





A punt de montar un grup d'acompanyament a l'embaràs per la llevadora Imma Sàrries, els divendres tarda. Serà fantàstic

Si preciseu més informació o voleu rebre tots els tallers, xerrades, etc. no dubteu en escriure'm aida@gurumaji.com

Un Amor Vital

Acompanyar el naixement no nomes d'una criatura, sinó el de una família, és un dels privilegis més grans que hi ha a la vida. Aquest tresor forma part de la meva feina com a Doula, del meu camí. Moltes vegades el naixement no és com t'esperes, no és com t'havies imaginat, però el temps, l'amor i d'altres seqüències de la vida et tornen, et porten a allò que és tan meravellós, et tornen al camí verdader, al camí real, a la Vida. D'altres acompanyaments al naixement et mostren una altre cara del procés, la vida et porta a la pèrdua i a l'acceptació de dir adéu. Adéu a un nadó que ja ha fet de la dona mare i de la parella família. Una dona que ha portat vida dins seu, amor al cor, es converteix en mare instantàniament en Mare. Una Mare és una dona que ha gestat el seu fil o filla. Acompanyar aquest procés de pèrdua no és fàcil i està ple d'incomprensió, de falta de sensibilitat i respecte. Aquista pèrdua no és insignificant, aquista pèrdua ho és tot. És un acompanyament vital, sensible i ple d'amor, d'una pares, d'una família,cap al seu bebè. Un amor que traspassa cosos, essències, Vida! D'una mare a la seva filla       A mi hada, Lilah: Le llaman feto o embrión Yo prefiero llamarle Alma. Dicen aborto o pérdida Yo prefiero decir que se marchó. Se fue mi niña, se fue a la luz. Mi niña vuelve y me ilumina como me iluminó durante veinte semanas como te ilumina si tú lo quieres. Mi niña es luz, es AMOR, es ALMA. http://www.youtube.com/watch?v=dZdDGzD7Ohs&feature=youtube_gdata_player

T'eztimo

Les relacions dels adults són complicades o ho compliquem nosaltres? moltes vegades m'adono que les relacions amb els nadons, amb els nens, són senzilles, es basen en la confiança, en el respecte i en el tu a tu, per què ens costen tant, doncs, entre nosaltres? quan acompanyo una família m'adono que ens escolten, entenen i respecten i sobretot que ens estimen, de debò, tal i com som. Potser quan som adults ja no ho fem, això?

Recordo la primera vegada que vaig enamorar-me, per a tota la vida, d'una manera incondicional, passés el que passés...... fins que va passar, i ens vam "separar"!! quan la Nora va néixer, allà si que vaig entendre que era estimar per a tota la vida, que era estimar incondicionalment, passés el que hagués de passar.. I el que recordo, gairebé cada dia, és la primera vegada que em va dir "Mama, t'eztimo!!" uau, vosaltres no? aquell dia, i no un altre, em vaig sentir la dona amb més sort, la mare més gran del món!! i no hi ha dia, cap dia, que no li digui en vàries ocasions "Nora, t'eztimo"...
Però després intento recordar quan ho faig amb el reste d'adults als que m'estimo, i no ho faig tant sovint, per què ens costa tant? a qui no li agrada que li recordin que l'estimen, tal i com és? Les relacions, les persones, no som senzilles, però totes tenim la mateixa essència, volem que ens estimin i estimar, volem que ens respectin i ens acompanyin!!

No posem expectatives en els altres, acceptem i estimem a cada persona per la seva individualitat, per la seva saviesa, manera de fer i ésser, per ser qui són i no per qui volem que siguin. Respectem les seves decisions, les seves actuacions, tot i no estem d'acord!! Acompanyem el seu moment, el seu procés i estiguem sempre al seu costat per a quan necessitin agafar impuls, per a quan necessitin un amic, una amiga, un recolzament o una parada

M'encanta aquesta cançó i penso que pot aplicar-se a qualsevol situació de la vida, de vegades no funciona, però sempre hem de tornar-ho a intentar "a veces el amor dura, pero otras en cambio duele"
http://www.youtube.com/watch?v=WPMKqxhVjmw

La importància de l'acompanyament als nostres fills/es

Avui una gran dona m'ha fet arribar aquest vídeo de només 3 minutets, i m'ha encantat. No només per estar´hi totalment d'acord, sino per la importància de dir-ho, de difondre-ho, de ser un metge/científic.

quantes vegades he vist nens i nenes acollits, acompanyats, acaronats, estimats, respectats que quan han anat creixent, quan han anat compartint d'una manera amorosa, quan ens hem confiat les nostres vides...

apa a compartir-lo, m'ha agradat moltíssim!! http://www.youtube.com/watch?v=KAIWqZIYSNM