Avui fa cinc anys que la vida em va regalar VIDA, que em va regalar un aprenentatge i un creixement sense límits. Va donar-me la oportunitat de reconciliar-me amb aquells aspectes de mi mateixa que tenia "perduts", va donar-me la oportunitat de tornar a mirar el món, la vida, la lluna!! amb uns ulls innocents, purs i plens de màgia.
Avui la Nora i jo, la seva mama, fa cinc anys que ja ens podem tocar, olorar, xiuxiuejar, pessigar, trobar, abraçar, cinc anys que no hem parat d'estimar-nos, com diu la Nora, fins al planeta que no té nom, que és més lluny que el infinito y más allá.
Uff com passa el temps i amb ell emocions, experiències, vivències i moments màgics on hem après i desaprès, on hem jugat rient, però també de tant en tant pensat "no puc més", però hi tant que podem, per que ells, els nostres fills i les nostres filles ens donen una força que no està enlloc, que ve del cor, de l'amor.
I avui m'agradaria donar les gràcies a totes les persones, mares, famílies, pares, fills i filles que durant aquests cinc anys heu compartit amb nosaltres cada pas, cada entrebanc, cada llàgrima i cada somriure.
GRACIES NORA
