Cada granet de sorra, cada pedra, pot fer una gran montanya, amb el temps, amb amor i dedicació

Divendres 21/12 no es va acabar el món, sino que va ser un gran dia, el començament, estic segura, de molts altres, vaig ser convidada, juntament amb l'Ani, a donar una xerrada sobre què és una Doula a l'Hospital General de Catalunya davant del personal ginecològic, va ser una experiència fantàstica.

Vam explicar quina és la figura de la doula, la seva feina i les necessitats de les mares durant el postpart, com moltes vegades ens sentim soles, jutjades, fatigades.

Van participar, van preguntar i es va crear un debat on la gran majoria era conscient de la falta d'aquesta figura i del paper que feia, la meravella de la presència d'una doula, sense opinar, sense jutjar, sense fer, només caminant acompanyant a la dona, la família, acabada de néixer.

És molt important que donem veu a la nostra professió, però també que fem visible les necessitats emocionals, i pràctiques de vegades, que tenim les dones quan acabem de donar a llum, de les emocions, dels sentiments. Que apropem al personal sanitari a cada dona, a cada família, i que entre tots fem que cada peça del puzle pugui encaixar per acabar fent del naixement i del postpart no una illa, sinó un lloc on estar bé i acompanyada, atesa i compresa. 
Gràcies Laura, per haver-nos convidat, gràcies Ani per haver vingut i gràcies Nora, per que gràcies a tu estic fent aquest meravellós camí, aquest aprenentatge vital, aquest gran viatge!!