Ja se que cada vegada menys, però encara hi ha molta gent, moooolta, que et pregunten mirant a la teva filla "I ja ha estat bona? Ja creu?, que si no ho ha estat, els reis no li portaran més que carbó?" i jo penso què és ser bona o creure o portar-se bé...
Portar-se bé és no dir mentides, jo li vaig dir una mentideta al revisor del tren un dia que no vaig picar
Portar-se bé és fer el que diu el que mana, jo vaig votar i una vegada no vaig pagar el peatge
Portar-se bé és fer la feina i els deures ben fets, jo de tant en tant m'equivoco en escriure i faig faltes
Portar-se bé és creure els grans i familiars, jo fa poc vaig discutir-me i portar-li la contra al meu pare
Portar-se bé és cuidar dels nostres, jo fa molt que no truco una tieta del poble
Portar-se bé és no tenir pipa ni coses de petites, jo tinc l'osset de quan ho era i de tant en tant dormo amb ell
Portar-se bé és dormir a l'habitació com una nena gran, soleta, jo dormo amb el David fa més de 10 anys
Portar-se bé és....
potser millor no continuo, potser amb lo malament que em porto vindran tots tres reis i s'emportaran tot el que m'han portat, no??
Cada vegada que m'ho pregunten, com mare rebel que sóc (o em crec) els hi pregunto?? "i vostè, que ho ha estat?, no ha mentit?, dorm sol?, no fa faltes?, acaba la feina?, no discuteix?, ja creu la dona / home?...." i no us ho creureu, però, s'ofenen, no els hi agrada i em mirem malament!!!!
I si els hi recordem als nens i nenes la màgia, la gratitud, el compartir, la diversió, les receptes
I si els hi recordem als adults que nosaltres som els primers que no ens portem bé i, tot i així, rebem regals, decidim i de tant en tant jutgem
A veure, els tres reis d'orient que em porten......
Ya se que cada vez menos, pero todavía hay mucha gente, muchaaaaaa, que te preguntan mirando a tu hija "Y ya ha sido buena? Ya hace caso?, que si no lo ha sido, los reyes no le traerán más que carbón?" y yo pienso qué es ser buena o hacer caso o portarse bien...
Portarse bien es no decir mentiras, yo le dije una mentirijilla al revisor del tren un día que no piqué
Portarse bien es hacer lo que dice el que manda, yo voté y una vez no pagué en un peaje
Portarse bien es hacer el trabajo y los deberes bien hechos, yo de vez en cuando me equivoco al escribir y hago faltas
Portarse bien es hacer a los grandes y familiares, yo hace poco me discutí y llevé la contraria a mi padre
Portarse bien es cuidar de los nuestros, yo hace mucho que no llamo a una tia del pueblo
Portarse bien es no tener chupete ni cosas de pequeñas, yo tengo el osito de cuando lo era y de vez en cuando duermo con él
Portarse bien es dormir en la habitación como una niña grande, solita, yo duermo con David hace más de 10 años
Portarse bien es....
quizás mejor no continúo, quizás con lo mal que me porto vendrán los tres reyes y se llevarán todo el que me han traído, no??
Cada vez que me lo preguntan, como madre rebelde que soy (o me creo) les pregunto?? "y usted, qué lo ha sido?, no ha mentido?, duerme solo?, no hace faltas?, acaba el trabajo?, no discute?, ya hace caso a su mujer / hombre?...." y no os lo creeréis, pero, se ofenden, no les gusta y me miran mal!!!!
Y si les recordamos a los niños y niñas la magia, la gratitud, el compartir, la diversión, las recetas....
Y si les recordamos a los adultos que nosotros somos los primeros que no nos portamos bien y, aún así, recibimos regalos, decidimos y de vez en cuando juzgamos
A ver que me traen los tres reyes de oriente ......
Fa dies que sóc molt conscient que estic recollint tot el que hem sembrat, veig créixer la Nora i tot i ser difícil (algú em va dir que estic amb el síndrome del "Nido vacío") veure com camina, com decideix, com, de vegades, marxa, és al·lucinant. No hi ha un altre amor així, no hi ha una altra història comparable. Com creixem com a família i alhora com a individus, veure com, a les nostres mans, està el poder de canviar el món!!
Aquests últims mesos he acompanyat a moltes famílies, uauuu, i donar la benvinguda a molts petits i petites, i veure com cada família, com cada mare, acompanya, aprèn, es desespera, crea, plora, riu, estima, torna a estimar, creuen en elles, treuen força, uauuuu només de sentir el que escric m'emociono
I sempre que penso en mares, en maternitat, recordo aquest vídeo que l'he compartit moltes moltes vegades, però que és tan i tan real, m'agrada tant tant tant
https://www.youtube.com/watch?v=YoZ1Liutl70
El dedico a totes les mares que he acompanyat, que m'acompanyen, que s'acompanyen, en especial a la Nora, el Pau, el Pep, l'Unai, la Greta, el Roc, la Gisela, l'Aleix, la Maria, l'Aran, al Roc, al Boi, a l'Oscar, al Pau, a l'Alba, al Marc, al Ton, al Joan, a l'Ona, a la Mariona, a Lluis, a Miquel, a Carla, a l'Alex, a la Sofia, al Dídac, a Fanis, a Ariadni, a Ruth, a Bernat, a Guim, a l'Eloi, a l'Aina, a l'Ariadna, a la Berta, a l'Aniol, a l'Aran, a la Tanit, a la Vera, a la Beth, a la Mia, a l'Aaron, al Martí, a la Mar, al Quim, al Pol, a la Júlia, a l'Arlet, al Nico, a l'Abril i a tants, tants, que no acabaria la llista, i a les seves MARES per què elles són creatives, valentes, amoroses, respectuoses, reconciliadores, divertides, serenes, aprenentes, juganeres.....
Hace días que soy muy consciente que estoy recogiendo todo el que hemos sembrado, veo crecer a Nora y a pesar de ser difícil (alguien me dijo que estoy con el síndrome del "Nido vacío") ver como camina, como decide, como, a veces, se marcha, es alucinante. No hay otro amor así, no hay otra historia comparable. Cómo crecemos como familia y a la vez como individuos, ver como, en nuestras manos, está el poder de cambiar el mundo!!
Estos últimos meses he acompañado a muchas familias, uauuu, y dar la bienvenida a muchos pequeños y pequeñas, y ver como cada familia, como cada madre, acompaña, aprende, se desespera, crea, llora, ríe, aprecia, acepta, ama, vuelve a amar, creen en ellas, sacan fuerza, uauuuu sólo de sentir lo que escribo me emociono
Y siempre que pienso en madres, en maternidad, recuerdo este vídeo que lo he compartido muchas muchas veces, pero que es tan y tan real, me gusta tanto tanto tanto
https://www.youtube.com/watch?v=YoZ1Liutl70
Lo dedico a todas las madres que he acompañado, que me acompañan, que se acompañan, en especial a Nora, a Pau, Jan, Pep, Unai, Greta, Roc, Gisela, Aleix, Maria, Aran, Roc, Boi, Oscar, Pau, Alba, Marc, Ton, Joan, Ona, Mariona, Lluis, Miquel, Carla, Alex, Sofía, Dídac, Fanis, Ariadni, Ruth, Bernat, Guim, Eloi, Aina, Ariadna, Berta, Aniol, Aran, Tanit, Vera, Eneko, Beth, Mia, Aaron, Martí, Mar, Quim, Pol, Júlia, Arlet, Nico, Abril y a tantos, tantos, que no acabaría la lista, y a sus MADRES por qué ellas son creativas, valientes, amorosas, respetuosas, reconciliadoras, divertidas, serenas, aprendices, juguetonas.....
La setmana passada em faig enfadar, de nou, per un tema que ja dura massa, que potser jo el faig durar massa.
Avui estic tranquil·la, tot i que fa ben poc tenia ganes de cridar, estava enfadada i decebuda, sorpresa i cansada. De vegades hi ha coses que no entenc i em fan enfadar, però a poc a poc vaig aprenent a no quedar-me amb el mal rollo, a treure'l, a parlar-ne i a demanar. Aprenc, cada vegada més, i penso, em pregunto "què puc aprendre jo d'aquesta situació?" i aprenc molt, moltíssim.
A calmar-me, a parar, a entendre que jo no sóc els altres i que cada un, cada una, actua a la seva manera.
I que aprenc d'això, què he apres??, doncs que jo decideixo quan s'acaba aquesta situació, aquest enfado, jo he decidit que ja està, que no m'hi capfico més, que m'importa, evidentment, però que jo he de seguir caminant tranquil·la, honesta i respectuosament, col·laborant, fent, gaudint i triant.
La semana pasada me enfadé, de nuevo, por un tema que ya dura demasiado, quizás yo lo hago durar demasiado. Hoy estoy tranquila, a pesar de que hace poco tenía ganas de gritar, estaba enfadada y decepcionada, sorprendida y cansada. A veces hay cosas que no entiendo y me hacen enfadar, pero despacio voy aprendiendo a no quedarme con el mal rollo, a sacarlo, a hablar y a pedir. Aprendo, cada vez más, y pienso, me pregunto "qué puedo aprender yo de esta situación?" y aprendo mucho, muchísimo. A calmarme, a parar, a entender que yo no soy los otros y que cada uno, cada una, actúa a su manera.
Y que aprendo de esto, que he aprendido??, pues que yo decido cuando se acaba esta situación, este enfado, yo he decidido que ya está, que no me preocupo más, que me importa, evidentemente, pero que yo tengo que seguir andando tranquila, honesta y respetuosamente, colaborando, haciendo, disfrutando y eligiendo.
